miércoles, 26 de junio de 2013
Des de la meva finestra
Un patriotisme d’interessos
Tot es opinable menys els fets, que son tossuts com el
temps. Des de CiU ens volen fer veure, que tant l’enrenou dels espionatges, com
la publicació dels comptes d’en Mas i els diners i negocis de la família Pujol,
no són més que una manera de criminalitzar i desprestigiar al catalanisme.
No tenim cap aparell que sigui capaç de mesurar quants
grams de victimisme hi ha en aquesta apreciació, però el que ja no sembla cap
opinió, sinó un fet, és que la família Pujol es va enriquir mentre el patriarca
Pujol va estar durant vint-i-tres anys al poder, i que durant tots aquests
anys, va utilitzar la convicció i les sinceres aspiracions catalanistes de
molts catalans, per tal de poder fer negocis. Altres persones de l’entorn també
van fer el mateix, dos personatges molt lligats a Pujol, como són Prenafeta i
Alavedra, inculpats en el cas Pretoria il·lustren aquesta convicció.
No sabem qui està darrera de tota aquesta “estirada de
manta” general, però el que si sembla segur, és que si algú pot treure draps
bruts, sens dubte és perquè els draps bruts existeixen. És més, dos fills d’en Pujol, fins i tot, han
tingut que regularitzar mitjançant l’amnistia fiscal, uns sis milions d’euros.
Amb tota seguretat, Pujol pare, sap que ha estat trepitjant,
burlant, i humiliant les legitimes esperances de molts catalans, amb les falses
promeses de que tindrien més autogovern, de que tindrien millor qualitat de
vida quan és totalment al contrari, en canvi Pujol sembla haver obtingut molts
diners.
Diuen que Catalunya ha estat un “oasi”. Potser sí, que
algú ha estat vivint en l’abundància i molt bé, a l’ombra de les palmeres del
poder. En tot cas, crec que la majoria dels catalans no hem estat en aquesta
situació, ni de ben lluny. És clar que els empresaris que feien de
patrocinadors de certs negocis, eren requerits per que fessin un vot de
silenci, només faltaria, doncs ja saben que tant delicte és, agafar un diner
corrupte, com donar-lo.
De tota manera, tot oasi comporta haver d’estar rodejat
de desert, i el que sí hem sentit és el silenci del desert, els empresaris que
van patrocinar amb el tres o quatre per cent estan callats, però és que el seu
problema, és que podríem dir en certa manera, que si algú pot treure els draps
bruts al sol, és perquè necessàriament existeixen.
Crec que el catalanisme polític, ha estat utilitzant a
molts catalans de bona fe, per tal de que els ajudessin a mantenir el seu
estatus i fer el seus negocis.
Penso que si Catalunya no aconsegueix la independència,
no serà pas pels assetjaments de Madrid, ni pel Fiscal General, ni per les
investigacions del cos de la Policia Nacional, ni pels espionatges, sinó perquè
per aquí tenim un grup de personatges que han fet del cobrament il·legal de tot
tipus de comissions, la seva manera de atracar-nos des del seu patriotisme
fraudulent, un patriotisme que només era interès i fins i tot si se em permet,
un interès molt interessat.
Etiquetas: unpatriotdinteress
# entrada de Redaccio : 0:28
Suscribirse a Entradas [Atom]