martes, 4 de junio de 2013
Des de la meva finestra
La primavera turca
Les
primaveres àrabs, no van ser més que una manifestació pública i directa, contra
el poder establert en diversos països on impera unes aparences, però no una
realitat democràtica. I queda ben clar que on estan establerts uns dogmes
religiosos o culturals, que substitueixen a variables idees politiques, no hi
pot haver massa democràcia, perquè el
dogma no permet de ser posat en qüestió.
La prova la dona el primer ministre Erdogan; admet que
els turcs poden fer manifestacions, però tot i afegint que millor que no
protestin. Davant les protestes, Erdogan diu que tot són provocacions iniciades
per manipuladors extremistes, només li ha faltat dir, que són agitadors
professionals. El que no pot amagar, és que les protestes apleguen gent de extrema
dreta, extrema esquerra, islamistes moderats, kurds, i fins i tot votants de
Erdogan.
Aquestes protestes, semblen tenir una carrega de
ressentiment que deriva de la actual situació laboral i social turca. Com en
altres ocasions, hi ha hagut un catalitzador que ha iniciat una reacció, que
ara està sent difícil d’aturar.
El que ha encès la metxa, ha estat la decisió de Erdogan
de destruir el parc Gezi, un bosc de tres hectàrees per posar-hi un centre
comercial. Davant de tal motiu, podem pensar que potser no hi ha motiu per
deslligar tanta violència, però entestar-se en tallar el bosc, denota per la
joventut turca sense massa futur, un clar símptoma d’autoritarisme i simplement,
han decidit que ja no li permeten ni un més. Abusos d’autoritarisme n’havien
vist, però ara estan disposats a contestar.
La protesta no sembla anar contra el govern, sinó contra Erdogan, qui es troba sol, davant un problema molt greu, que no sap o no pot solucionar.
Les seves campanyes autoritàries contra l’alcohol, el dret a l’avortament o contra les “actituds públiques indecoroses”,
criteris aparentment islàmics, són segurament un dels motors que impulsen la
protesta.
Les primaveres àrabs han funcionat com un
model de transició, que es pot donar quan les esperances socials són mínimes. La
cultura de govern amb mà de ferro, sembra més odis que afectes, cosa que comporta pels agreujats, oblidar-se de les seves ideologies per fer una pinya que desafia
a l’autoritarisme.
Hi ha però, una reflexió immediata: un nombre molt important de turcs, es manifesten no d’acord amb certs conceptes de la cultura islàmica,
i la part que podria estar-hi d’acord, no es manifesta a favor. Aleshores, perquè van
votar a Erdogan?
Etiquetas: laprimaveturc
# entrada de Redaccio : 0:52
Suscribirse a Entradas [Atom]