miércoles, 15 de mayo de 2013
La Tira
Lleida, on el manteniment viari està
oblidat
Els lleidatans tenim una condemna que complim estoicament, es com si
tinguéssim de fer algun tipus de penitencia, sense saber ben bé perquè. Queda a
la vista que hem de suportat gran quantitat de metres de vorera que tenen
forats, rajoles movedisses o trencades, o rajoles aixecades, tot el qual
conforma com una trampa per vianants confiats. I per si encara no en teníem
prou, hem d’esquivar els excrements de gos que adornen els nostre carrers.
Entre unes coses i altres estem condemnats a caminar pels carrers mirant sempre
al terra. I compte amb les bandes pintades de blanc dels passos de vianants,
que quan es mullen patinen de valent.
No és cap misteri, saber el perquè tenim voreres en tant mal estat, ja
sabem que tal cosa denota una manca de manteniment, o potser també una actitud
municipal de prepotència aguda. A la nostra regidora d’Urbanisme, amb els anys
que porta en el càrrec, li importa un rave quedar bé amb els seus electors. Si
fos a la inversa, totes les voreres de Lleida estarien perfectes i cuidades.
La
manca de manteniment en les voreres, ve a ser un problema crònic en la nostra
ciutat, si be les que fa poc temps es van remodelar estan en bon estat. No
sembla cap exageració, dir que molts de nosaltres coneixem a algun familiar o
veí que ha caigut, en ensopegar caminant per alguna d’aquestes zones malmeses.
I no s’entén, que amb els elevats impostos que paguem en aquesta ciutat,
continuem tenint voreres-trampa que atempten contra la seguretat dels vianants.
La responsabilitat de que tinguem aquestes zones de vorera-trampa és de
l’alcalde i paral·lelament de la regidora de Urbanisme, als qui algú ha batejat
com els sords, justificant que han denunciat en diverses ocasions el mal estat
d’aquestes voreres i aquests dos personatges, alcalde i regidora, fan sempre
com si no sentissin res. No sabem si és que no entenen les coses o és que són
desmemoriats.
Com exemple de poc manteniment, ens passen unes fotografies fetes a la
plaça Sant Joan de Mata, on diu que fa dos anys es va re inaugurar, allí es va
instal·lar al terra, una placa de pedra escrita amb la inauguració, que fa uns
dotze mesos esta trencada i trossejada. És com una lapida trencada. No hi hagut
cap manteniment, perquè no hi ha hagut cap interès per reparar-la. És tot un
exemple del que passa amb les zones de vorera malmeses.
Potser sigui, que fins que no desapareixen aquestes dues persones del poder
municipal, la situació no canviarà, faran llotjes i aeroports inútils, però
reparar les voreres malmeses, no. És la seva manera de ser.
Etiquetas: lleidolmantestovlid
Suscribirse a Entradas [Atom]