jueves, 30 de mayo de 2013
Des de la meva finestra
El
dubte sobre la testaferria
Al
1986, va saltar a la fama cert advocat de Barcelona, per haver lliurat a Jordi
Pujol, aleshores president de la Generalitat, de ser processat pel cas Banca
Catalana.
Joan
Piqué Vidal, es va fer amb un despatx dels mes cotitzats de Barcelona, però no
estava sol, tenia empleats a 40 advocats, a més d’altres que exercien com a
testaferros pels seus clients, donaven doncs un servei bastant complert:
assessoria, defensa jurídica i testaferria
Piqué
Vidal, va arribar a tenir un despatx d’allò que diuen en el llenguatge
jurídic “de campanetes”, la campanada la va donar, quan va ser condemnat
juntament amb el jutge Pasqual Estevill, a set anys de presó, per extorsionar
des del seu càrrec a empresaris. A més, al setembre té pendent un altre judici
per blanquejar 80 milions d’euros del narcotrafic.
Es
dóna també la circumstància, de que a meitats de l’etapa presidencial de Jordi
Pujol, el seu fill, Jordi Pujol Ferrusola, va muntar la empresa Iniciatives
Marketing i Inversions SA, una empresa que té avui un patrimoni de 18 milions
d’euros y que va se creada per un testaferro professional, Javier Villalba, qui
té un centenar de càrrecs en 97 empreses, però és la mateixa persona que va
usar com testaferro Javier de La Rosa, condemnat per l’assumpte de Gran
Tibidabo. Aquesta empresa, Iniciatives Marketing, juntament amb quatre més, van
moure els 32 milions d’euros en peregrinació tot i buscant opacitat, per tretze
països.
Es
veu que inventar empreses gestionades per testaferros és una de les
especialitats de Piqué Vidal.
Parlant
en plata: potser cal preguntar-se, quines amistats tenia Jordi Pujol mentre era
president de la Generalitat, sembla que aquestes al menys, no eren que diguem,
de les més honestes. Si més no, és inevitable preguntar-se, quin motiu podia
tenir el seu fill, per encarregar muntar una empresa pantalla amb un testaferro
i perquè no la podia muntar ell mateix? Tenien potser, alguna cosa que
amagar?
Jo
sí penso, que les aliances denoten afinitats i per tant no em queda més que
dubtar de certa honorabilitat, a menys que ens expliquin, de on va sortir tants
diners. Són no ho oblidem, 32 milions d’euros, que semblen uns beneficis
difícils d’obtenir en pocs anys de la venda de marbres.
De
on van sortir tants diners?
Etiquetas: eldubtdelatestafeer
# entrada de Redaccio : 8:26
Suscribirse a Entradas [Atom]