martes, 19 de marzo de 2013
Des de la meva finestra
El circ dels confosos
Ens tindríem de remuntar als anys en els que manava el franquisme, per trobar al catalanisme en una situació tan feble com està actualment. I als embolics legals i ètics que tenen els de CiU, s’hi afegeix el fantasiós Junqueras, qui sembla tenir molt clar el seu full de ruta: donar-nos a tots lliçons de moralitat, malgrat que alguns militants del seu partit, li critiquen alguns comportaments. Si s’acabessin confirmant aquestes critiques, ens trobaríem un cop més, davant un personatge, típic de la picaresca política espanyola, doncs existeix el convenciment ciutadà, de que només, els qui tenen “mans netes” (com deia Carot), ens poden donar lliçons d’ètica. Els que no tenen una conducta exemplar, no.
La bandera del
antipujolisme, fa anys que se la disputen entre ICV i ERC, i sovint se’ls veu
immersos en una pugna per demostrar qui dels dos, és més antipujoliste, sense
adonar-se’n de que als ciutadans, el que realment ens importa, és la solució
als nostres problemes d’atur, de sanitat, de seguretat ciutadana, de seguretat
jurídica i respecte a la llei, d’educació, de llibertat, etc.
A tota aquesta
representació assisteix un atònit PSC que encara no té una idea pròpia de
Catalunya. Mentre es continua preguntant, si és germà, cosí, o conegut del
PSOE, veu alarmat com els votants que li eren fidels marxen ara cap el PP, que
sí sembla tenir una idea clara del que vol per Catalunya. Els populars estan
prenen embranzida, tot i que, en les últimes eleccions, les enquestes els hi
donaven uns resultats molt menors.
Queda ben clar,
que actualment a Catalunya, l’ombra que planeja per sobre la majoria de
partits, resulta ser la d’una confosa desbandada, mancada d’una direcció
assumida, que indiqui a tothom on ha de situar-se cadascun d’una forma inequívoca.
Estem en un estat de la confusió, provocat per la corruptocracia i alimentat
pels interessos.
En mig de tot
això, apareix Duran Lleida, en el seu etern paper de bon xicot i dissimulador oficial, a
qui no cal ni recordar, que a Unió també estan esquitxats, i no poc. I Duran
pot parlar de figues verdes o madures, i fins i tot, fer veure que ell pertany
a un partit al marge de tot, però CiU s’està enfonsant electoralment parlant.
Ignoro si a CiU en són conscients de tot això, però em sembla que al PP de
Madrid, tenen per ben segur que el catalanisme flaqueja com mai, ja que no
sembla possible un nou tripartit o multipartit, doncs d’una banda, es veu la
mancança de generositat en vers els ciutadans de Catalunya, i d’una altra, hi
ha encara uns quants personatges tripartits, que encara es senten ofesos i
escaldats per una etapa anterior.
En definitiva,
mentre a Catalunya continuen fent càbales acusatòries sobre l’extint tripartit,
tot i disputant-se entre tots l’espai convergent identitari, a Madrid sentint-se
enfortits, estan obrint un procés unificador. Un cop més, sembla fer-se
realitat allò de l’avarícia trenca el sac.
Fins i tot, vam
tenir un president de la Generalitat que ens va acusar als ciutadans de
tenir “desafecció” cap la classe
política, una opinió que no va fer més que expressar i il·lustrar la seva
ignorància de president patata. Montilla encara no s’ha adonat de que als
ciutadans, el que realment ens importa, no és privilegiar als nostres
governants, sinó la solució als nostres problemes d’atur, de sanitat, de
seguretat ciutadana, de seguretat jurídica, d’educació, de llibertat, etc. Això
Montilla ja no ho aprendrà mai i Mas sembla anar pel mateix camí.
Etiquetas: circdelsconfoss
# entrada de Redaccio : 1:23
Suscribirse a Entradas [Atom]