viernes, 15 de marzo de 2013

Des de la meva finestra


La gestió de la Sanitat Pública
  
Les farmàcies de Catalunya estant organitzant-se perquè porten massa dies sense cobrar els medicaments de ICS, el cert és, que les farmàcies no poden ni tenen per que finançar a l’Institut Català de la Salut. Sembla que amb molt bon criteri, els farmacèutics s’estan posicionant en certa manera, davant la manca de serietat del Govern de la Generalitat i per una raó molt simple: la Generalitat ens cobra els impostos als ciutadans que hem de pagar dintre del termini fixat, perquè del contrari, serem perseguits pel cobrament executiu, amb la qual cosa, ens embargaran els comptes bancaris, i altres bens si el saldo dels comptes no arriba a poder pagar el deute tributari. Bé, però i quan és la pròpia Generalitat qui no paga dintre termini, aleshores no passa res? 
És totalment de justícia que les farmàcies puguin reemborsar-se la despesa farmacèutica en el termini establert, sense que tinguin que recórrer a sol·licitar crèdits bancaris, que avui dia són molt difícils d’aconseguir. 
Per dir-ho en un llenguatge planer: una Generalitat incomplidora, no pot castigar l’incompliment dels ciutadans. Si ho fa, està demostrant que utilitza l’abús de poder.

Era al setembre del 2011, quan uns hospitals públics sotmesos a pressió, van adreçar una carta al president Mas, sobre les seqüeles de les retallades a la Sanitat. En aquell mateix mes, l’informe Deloitte avisa sobre la ruïna de l’ICS i dels hospitals. En aquell moment el deute que estableix pel Servei Català de la Salut era de 1.393 milions d’euros.
No obstant posava de manifest, que el tripartit va deixar factures sense pagar i sense consignar en el pressupost per valor de 853 milions d’euros.

En total fa uns 28 mesos que Mas és president de la Generalitat i les millores que ens havia promès en campanya electoral no es veuen per enlloc, fins i tot, ara podria ser que per falta de cobrament dels medicaments, les farmàcies no poguessin reposar uns fàrmacs, que ens poden ser indispensables i precisos en un moment donat.
Si Mas va trobar un gran forat en les arques públiques, no és en absolut responsabilitat seva, sinó del tripartit, però posats a retallar, el primer que s’havia de retallar són les despeses no imprescindibles: parlo de ambaixades, d’empreses públiques inútils, d’assessors totalment prescindibles, de reduir alts càrrecs en la Generalitat. Aquí el que toca plantejar-se és: què es preferible la despesa en tots aquests apartats o dedicar-la a la salut de les persones?

Aquesta pregunta final, que pot semblar fins i tot demagògica, és la percepció que tenen els ciutadans catalans, quan arriben als serveis de salut i allí es troben amb les retallades i les llistes d’espera. Només cal que el president Mas, s’atansi als CAP que tots utilitzem i pregunti. És tant simple com això, però Mas esta entestat en demanar més diners al Govern de Madrid, qui a la vegada està entossudit en no donar-los. És una lluita entre ambdós Governs en la que els únics perdedors, som els usuaris de la sanitat pública catalana, i és trist comprovar, que tant amb el tripartit com amb el govern de CiU, els perdedors som sempre els usuaris.   


Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]