lunes, 4 de febrero de 2013
Opinió
S’ha de recuperar la vergonya política
Quan va es va donar per acabat
el règim franquista, va començar una època que es va anomenar Transició
Política Espanyola. D’aleshores a un li queda el record de la il·lusió de la
gent, tot i pensant, que per fi tot milloraria, però malauradament només va
estar una il·lusió.
Aquest podria ser l’anàlisi
dels que vam viure la Transició i ara veiem consternats un trist espectacle
social al nostre país. Eren temps en que la major part de les propostes no
radicals, buscaven allò que en dèiem “progrés”. Trenta-cinc anys desprès, i
deixant de banda la modernitat dels temps que arribà a tots els països
desenvolupats, el cert és, que aquí veiem com els únics que han progressat, han
estat els poderosos, les grans empreses, la monarquia i la aristocràcia
política en què ha esdevingut, als que aleshores anomenàvem representants del
poble.
Uns representants del poble,
que des de fa temps estem comprovant decebuts, com molts d’ells, només es
representen a sí mateixos, doncs l’estatus innegable de privilegiat, topa
frontalment amb el concepte de servidor del poble. Un servidor mai ha estat un
privilegiat i aquí s’han invertit els papers.
Moltes de les coses que ara
veiem només són una manipulació del sistema. I és que aquí estem parlant
fonamentalment de manipulació, es a dir d’engany, de simular el que no és, però
sempre amb un afany de lucre directe o indirecte al darrera.
Està clar que no tots els qui
es dediquen a la política són igual de tramposos, però la picaresca de part de
la aristocràcia política, resulta ser molt visible, i fins i tot ha fet bona,
una frase que no acabàvem d’entendre en la Transició, potser perquè molts ens
resistíem a veure la política com un gran negoci, i que deia: “La política és
pels que en viuen d’ella”.
Els nombrosos
escàndols de corrupció o pirateria
política dels anys noranta, sumats als que estem coneixent en aquesta última
època, estan sent amplificats per les penúries socials que estem patint els
ciutadans i ens posen molt a prop de l’esclat social.
És molt possible, que a la fi
i al cap, només trobem una solució: polítics, sí, però lladres, no. Lleis
poques, però clares i eficaces. I lleis en definitiva, que tenim d’acomplir
tots: els polítics els primers, sota amenaça certa de ser embargats i
empresonats per la Justícia.
Si la política es vol
regenerar de veritat, ha de ser des de la lluita contra la picaresca. El primer
que s’ha de exigir a la classe política es honestedat. S’ha de recuperar la
vergonya política i per tant l’honestedat perduda. Si no és així, no hi ha
esperances de regeneració, i només hi haurà una solució de continuïtat en
espera del pròxim escàndol.
f. castells
Etiquetas: shadereculaveregpol
# entrada de Redaccio : 0:33
Suscribirse a Entradas [Atom]