jueves, 21 de febrero de 2013
Des de la meva finestra
El mercadet dels informes, o dels "James Bond" catalans
Si tal com diu la Policia Nacional, en els registres fets
a les dues seus de
Método 3, han confiscat documentació com per omplir deu furgonetes, això vol
dir que al menys tindran, si més no, molta feina a llegir. Altra cosa seria,
que la Policia publiqués tots els informes i gravacions delictives que allí hi
ha. De segur que ens emportaríem unes sorpreses que ara ens semblen
impensables.
El mon dels espies ha existit sempre, altra cosa és, que es demostri que
teníem a prop, una xarxa organitzada d’espionatge polític i ciutadà. Per tant,
si algú li pagava una certa quantitat, aquesta empresa es dedicava a espiar a
qui fes falta.
Les alarmes van saltar dintre el cercle polític, quan van arribar a la
conclusió de que tots podien haver estat espiats. I el més greu de tot: a mans
de qui podien haver anat a parar, o anirien a parar aquells expedients?
Quan la major part dels grups polítics s’han posat les mans al cap en saber-ho,
vol dir que al menys tots aquests, tenen alguna temença, alguna
intranquil·litat, o pensen en algun drap brut que no volen ensenyar.
Que l’espionatge només es fa per acovardir i pressionar si s’escau, al
espiat, no hi ha cap dubte. Però compte: l’espiat, tant pot ser l’adversari
polític com el propi company de partit.
Quines confessions tant inconfessables hi poden sortir per allí? Perquè es
clar, si fossin converses o assumptes intranscendents, ningú tindria el menor
temor. I no ha estat aquesta la situació que s’ha donat, sinó tot al contrari.
En tota aquesta
situació de espionatge barroer de tebeo, protagonitzat, tant per l’empresa
detectivesca, com per tots aquells que encarregaven informes, i fins i tot, els
que anaven per allí comprant els informes que li interessaven de tot l’estoc
que tenia l’empresa, hi ha un denominador comú per part de tots els implicats:
diners.
Desprès d’aquesta patacada, la classe política del país, es veurà abocada a
parlar d’idees i de doctrines, però també es veurà abocada a fer una
regeneració, una regeneració que pot ser real o simulada. Però corren el
perill, de que els votants (que en general, som el mateix que els
contribuents), continuem estant perplexos, en haver arribat últimament a la
conclusió, de que fer política es igual a fer negocis.
Etiquetas: elmercatdlsinforms
# entrada de Redaccio : 8:43
Suscribirse a Entradas [Atom]