lunes, 7 de enero de 2013

Opinió

Hem de triar: exercir com a Súbdits o Ciutadans 

Diu el text constitucional espanyol, que tant ciutadans com poders públics, resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. 
És a dir, els càrrecs públics i fins i tot, els que surten elegits en les urnes, ocupen el poder en les institucions i a la vegada, aquests poders estan subjectes a les lleis. Penso que son precisament les institucions, les que haurien de donar sempre, complert exemple de respecte legal sense cap possibilitat de dubte en aquest sentit.  

El que es critiquem els ciutadans des de fa un temps, és que no es respectin les lleis, precisament des d’un poder públic, que es cometi un abús de poder. La cosa s’agreuja més encara, quan aquest mateix poder públic, demana, això sí, als ciutadans, un rigorós compliment de les lleis, de totes les lleis, sancionant-los al més petit descuit. Com és possible això? Com és possible que els ciutadans aguantem aquesta injustícia sense protestar? 

Alguns ciutadans decideixen protestar contra aquest estat de coses, és a dir, contra aquest sistema pervers, per la qual cosa, el “sistema” els anomena “anti-sistema” com vulguent-los estigmatitzar, però tot i amb això en aquests casos, és normal que els criticats no sàpiguen explicar amb arguments creïbles, una manca de transparència que deixaria veure el legal compliment, o potser transparentaria, tant els incompliments legals, com les manipulacions de la realitat i fins i tot una possible desviació d’interessos, o en alguns casos una malversació de diners públics.

L’usual en aquests casos, és que un poder públic denunciat en aquestes circumstancies, enviï a criats per defensar la seva posició, uns criats que només són uns deutors d’interessos al poder i que en la seva pobresa argumentaria, és on es veuen les runes de la seva ètica personal. 

L’ètica ciutadana per sort, encara és una cosa ben diferent i si bé està confosa, sembla que comença a prendre peu, si mirem les últimes estadístiques publicades, on es consideren un greu problema les martingales dels polítics.

Arran de tot això vull fer una reflexió: si volem ser Ciutadans, hem d’exercir com a Ciutadans, es a dir, cal exigir tota la transparència i rigorositat legal que faci falta i que creiem necessària dintre la legalitat.

Crec que no és possible exercir de Ciutadans i de súbdits a la vegada, ja que en aquest cas, sempre apareix la permissivitat, sent aquesta una qualitat que deriva en una actitud totalment acrítica amb el poder.
Aquesta és sens dubte, la causa primera de la molt lamentable situació que ara estem patint, tant pel que fa a atur, deutes, retallades i penúries ciutadanes.

Si sempre s’ha dit que la utilitat de la historia no es altra, que aprendre’n d’ella per tal de no repetir els errors, haurem d’aplicar doncs, aquest aforisme. 

Francesc Castells

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]