lunes, 21 de enero de 2013
La Tira
L’exufament a l’Ajuntament; una espècie a extingir
Fa un temps ens varen comentar, que la ex
regidora republicana de l’Ajuntament de Lleida, Montse Berges, ja no està a
l’atur, sinó que estava treballant al Departament Municipal de Medi Ambient, que
està en el carrer Tallada, però que ho fa segons diu ella, per compte d’una
empresa privada.
Una empresa privada que està realitzant la
seva activitat dintre l’Ajuntament?
Reconeixent una vegada més, que la manca de
transparència a l’Ajuntament de Lleida és molta i per tant, sense poder acabar
de saber tota la veritat sobre l’assumpte, si no ho tenim mal entès, està
treballant en un programa de medi ambient, inserit dintre un altre projecte que
es diu Agenda 21. Un projecte aquest,
el de Agenda 21, que prové del entorn socialista, de fa uns anys endarrera, i
que vistes les obvietats programàtiques que el sustenten, només sembla ser allò
que en diuen un altre “saca cuartos”, o per a dir-ho clar, una agencia
de col·locació partiticràtica. Té, si fa o no fa, la mateixa utilitat ciutadana
que semblen tenir la majoria d’empreses públiques: nul·la.
Vistes així les coses, podria semblar tot
normal, però resulta que si la ex regidora està ocupant un lloc de treball en
unes dependències municipals, i tenim entès, que qui finança els programes i
estudis de Agenda 21, és l’Ajuntament de Lleida, es a dir, entre tots estaríem
pagant, ja sigui d’una forma directa o indirecta, qualsevol relació laboral que
pugui tenir en aquest moment, Montse Berges. Però com hem d’entendre el que diu
Berges, quan ella diu treballar per un altra empresa, si li paga el sou
l’Ajuntament. Com s’entén això?
Anem errats si pensem que aquesta relació
laboral, està prohibida en la reglamentació laboral que assenyala l’Estatut
dels Treballadors, quan parla de la
“cessió il·legal de treballadors”?
En aquests moments d’alarmant crisi i que el
llindar de la misèria ja oneja en l’horitzó de quasi tothom, no pot ser que un
5% de privilegiats, persones riques, financers i aristocràcia política, visquin
a costa de l’altre 95 %.
Anem errats, si creiem que els qui viuen a
costa dels altres, són uns xupòpters?
Que passa en aquest cas? Podria ser que, l’Alcalde de Lleida, li
estès agraint a Montse Berges, els
quatre anys d’oposició inexistent a la Paeria i pels que va cobrar, segons
tenim entès, més de 200.000 €?
D’una altra banda, militants de
ERC, es pregunten on anaven a parar els 1.500 € mensuals, que tenia assignats
el Grup per part de la Paeria, si el Grup Municipal d’ERC, com a oposició no va
ni existir?
Què està passant aquí, Sr. Alcalde? No serà allò del “amor con amor se paga”,
o és que són també una mica, les vergonyes de ERC a Lleida?
Ens sembla vergonyós i molt greu, que passin
aquestes coses, que per altra part, potser podrien ser qualificades com una
malversació de cabdals públics.
Ens preguntem el perquè a la protagonista
d’aquesta historia, se la premia amb un contracte laboral, quan no ens consta
que hagi superat cap examen de mèrits u oposició Municipal amb publicitat? En tot cas, ha passat pel davant d’aturats
de llarga durada i de gent que ho necessita tant o més que ella.
En veure aquest cas, en veure tota la
corrupció que bull en la nostra societat i que no para de sortir a la premsa,
els nostres joves poden acabar pensant, que en lloc d’estudiar, la millor
inversió de futur, és la de traure’s el carnet d’un partit polític (promesa de
fidelitat, inclosa) amb opcions de govern.
A aquests joves se’ls hi ha de dir, que tota
aquesta corrupció partitocràtica massiva s’està acabant, que mai més serà el
mateix que hem conegut.
A aquests joves se’ls hi té d’aconsellar, que
vegin en la seva educació, cultura i aprenentatge formatiu, com l’única sortida
per a poder tenir un futur laboral i ser unes persones dignes en la vida.
Als
joves d’aquest país, correspon assumir com a pilar propi fonamental de futur,
l’abolició de la partitocràcia i el caciquisme. Una responsabilitat que ja ha
començat a ser assumida per moviments com el 15-M, però no pas per motius de
responsabilitat ideològica ni històrica, sinó com a única esperança de futur.
Per
poder tenir un futur digne, sense el costós i penós escenari que ara veiem, hem
de canviar les coses. I hem de canviar les coses, per poder tenir unes
condicions reals de dignitat, justícia, igualtat i llibertat, que són inherents
a una democràcia i que si no hi són, no estem parlant de democràcia, sinó d’una
altra cosa.
Etiquetas: lehxufalajuntuespaexting
# entrada de Redaccio : 8:36
Suscribirse a Entradas [Atom]