martes, 8 de enero de 2013
La Tira
El fantasma de la Llotja
Es famosa una novel·la portada desprès al teatre i al cinema, anomenada “El fantasma de l’Opera”, l’argument on es barreja el misteri, el terror i la tragèdia, ve a ser poc més o menys, un home misteriós que té atemorida l’Opera de París i que es fa notar, per atreure l’atenció d’una jove cantant, a la que diu estimar.
Es famosa una novel·la portada desprès al teatre i al cinema, anomenada “El fantasma de l’Opera”, l’argument on es barreja el misteri, el terror i la tragèdia, ve a ser poc més o menys, un home misteriós que té atemorida l’Opera de París i que es fa notar, per atreure l’atenció d’una jove cantant, a la que diu estimar.
El
teatre de la Llotja no té el “glamour” que pot tenir l’Opera de París, però déu
n’hi do, quins misteris deambulen per dintre dels seus passadissos! No s’ha vist encara un home misteriós
guaitant des de les raconades o des del darrera d’una cortina, però diuen que a
altes hores de la nit, es senten unes veus tenebroses, que aparentment no
semblen venir d’enlloc, però que pregunten i sempre pregunten: Què ens passarà? Què ens passarà? Què ens passarà?
Consultada
una vident sobre el particular, va arribar a la conclusió de que poden ser
remordiments en pena que estan impedits de sortir a la llum. De fet, per qui
cregui en el mon fantasmagòric, tot aquest misteri pot tenir el seu significat,
però fins i tot pels que no creiem en aquestes coses, tot en la Llotja ve a ser
com un misteri en estat pur.
Encara
no hem entès, com es poden pagar 49,5 milions d’euros, per una parcel·la on es
diu que faran dues torres, perquè amb la venda d’aquests pisos es recuperarà el
cost de solar. Les torres no s’han fet i per tant no s’ha pogut recuperar els
49,5 milions d’euros. I ja que l’empresa adquirent del solar estava en l’àmbit
de Caixa Catalunya, hem de pensar que qui va pagar, va ser aquesta Caixa?
Però
es van pagar realment els 49,5 milions d’euros, o pel contrari els anem pagant
anualment els lleidatans a algunes constructores, en forma de contractes d’obra
pública imaginaria? Aquest és un gran
misteri, malgrat que, l’Alcalde hagi dit en algunes ocasions, que la Llotja no
ha costat un euro als lleidatans. Home, també podríem pensar, que un euro no,
però ens pot acabar costant uns quants milions d’euros?
D’altra
banda, l’alcalde Ros és a la vegada, president de la Corporació Municipal,
president de la Fundació la Llotja i president de la Fundació Paisatge Urbà. No
té massa presidències aquest alcalde?
És
cert, que cada any es destina des dels Pressupostos General de L’Ajuntament de
Lleida, uns 290.000 euros a Llotja Agropecuaria Mercolleida? On van a parar
aquests diners finalment?
Perquè
a més, hem de preguntar una altra cosa: en aquest import inicial dels 49,5
milions, esta inclòs el mobiliari o aquest va requerir un pressupost apart? En
altres paraules. Fet i fet, tot aquest teatre quant costa i en tot cas, quant
ens costarà?
Un
altre petit misteri, és saber si la Llotja s’està autofinançant, i si no és
així, quan ens costa el manteniment anual?
Perquè hem vist publicat i sabem de gent dels pobles, que venien a les
actuacions amb entrades regalades. I aquí podem preguntar: El transport amb
autobús des dels pobles, també era regalat?
Es
veu que ara les veus tenebroses, comenten que s’estan buscant per allà dintre
dos milions d’euros que per allí s’han traspaperat. Pot ser cert això?
I
una altra cosa: s’han fet auditories independents de la marxa econòmica de la
Llotja i tot el seu entramat, incloent-hi la construcció, les fundacions (La
Llotja, Paisatge Urbà) i Llotja Agropecuaria Mercolleida?
No
hi ha respostes per unes preguntes tant simples, qui sap si es per això, que
les veus neguitoses es pregunten pels passadissos de la Llotja: Què ens passarà? Què ens passarà? Què ens
passarà?
Etiquetas: elfantasmadlopera
Suscribirse a Entradas [Atom]