martes, 6 de noviembre de 2012
Opinió
LLOPS ENTRE LLOPS, MISÈRIA PEL POBLE
El meu padrí, que era un home savi, com quasi tots els padrins, sempre
em deia que a la política no m’hi fiqués si no havia de viure de ella. I
afegia: els polítics són tots uns poques vergonyes i a més llops entre llops no
es mosseguen mai.
Fins fa pocs anys jo encara pensava que el meu padrí exagerava. Ara
veig que tenia raó, la meva generació mig àcrates i lliures no hem tingut massa
sort en la política, excepte algun company d’escola rastrer i servil, que ja
destacava als seus temps per ser el xivato de la classe.
Vagi aquesta entrada nostàlgica per parlar de l’actualitat política,
en la que destaca que Europa ha donat un cop de porta als nassos a les aspiracions
espanyoles, al seu president i a tota la estratègia i/o representació de les
seves autoritats que només busquen una vegada rere l’altra enganyar a la
ciutadania del seu país.
La realitat és molt diferent del que se’ns transmet a l’ estat
espanyol, en Rajoy resta atrapat en les seves pors i en les seves mentides,
perquè Europa, coneixedora de la veritable situació financera a tots els
nivells d’Espanya, no donarà cap facilitat a l’hora d’aconseguir qualsevol
tipus d’ajuda econòmica, carència o ajornament.
Europa sap perfectament que el que està custodiant penosament el
govern espanyol, amb complicitat amb l’oposició espanyola i partits
nacionalistes majoritaris, és la
corrupció existent, que aquests darrers anys ha sofert un augment incalculable
degut, precisament, a voler tancar les trampes existents de qualsevol manera.
Em refereixo concretament a les ajudes a les entitats bancàries
nacionalitzades, que hem de pagar entre tots els ciutadans i que només han
beneficiat a uns quants, entre els que hi ha partits polítics, sindicats,
polítics i familiars i amics dels mateixos.
Cada dia està més clar que Caja Madrid reconvertida en Bankia, Bancaja
i CAM, han format part de tota una arquitectura econòmica, d’un possible
finançament il·legal d’entitats i institucions per tal de treure uns beneficis
polítics, ja que els econòmics s’anaven contabilitzant al compte de pèrdues
d’aquestes entitats.
Sembla doncs, que per amagar tota aquesta malifeta, la única solució
que han trobat, els molt poca soltes, és ficar-se tots d’acord per rebaixar el
sou als treballadors, deixar sense crèdit als empresaris i amenaçar amb més
retallades i fins i tot en rebaixar les pensions.
En un país amb més de cinc milions d’aturats, amb més d’un 10% de
morositat bancària, estan utilitzant la misèria del poble per justificar la
reducció de l’ estat del benestar i de drets fonamentals que havien costat
molts anys de lluita aconseguir-los.
Valdria més que també ells es rebaixessin el sou i que eliminessin les empreses publiques creades al seu
dia com a oficines de col·locació dels seus parents i amics, i formar aquestes bosses de captivitat
electoral que fins ara més o menys els hi ha donat bons beneficis.
Tot això també ho podem traslladar a Catalunya, com el cas Palau, el
cas Pretòria i el que serà el proper cas que és el de Catalunya Caixa, que
aquest també serà escabrós i que diuen que toca de ple a quasi tots els partits
polítics catalans.
Per això ara és l’hora de la societat civil, que exigeix amb molta
força que els recursos públics tinguin una transparència total i que siguin
dedicats al màxim possible per fomentar el creixement econòmic, la feina per a
tothom i a mantenir les ajudes socials bàsiques per a que ningú tingui que
dependre dels demés per a poder menjar o de nit i a les fosques rebuscar en els
contenidors d’escombreries.
Ja sé que és una lluita difícil però no impossible, cíclicament la
història ens demostra que aquestes etapes fosques es superen, i el poble com
sempre guanyarà. Encara que al fiscal
Salinas el dediquin al cas Emperador per despistar-lo de tots els casos de
corrupció política que, segons diuen, té damunt de la seva taula de l’Audiència
Nacional. La justícia, en aquests moments també podria ajudar, perquè
també formen part del poble els seus funcionaris, a aconseguir aquest equilibri
moral i social tan necessari.
Crec que tot plegat s’ho val la pena.
Miquel
Etiquetas: lllopsentllopsmisppobl
# entrada de Redaccio : 6:20
Suscribirse a Entradas [Atom]