martes, 25 de septiembre de 2012
Des de la meva finestra
L’Aeroport de Alguaire, un espai ideal per fer volar coloms
Per enèsima vegada es proposen solucions per tal de trobar-li alguna utilitat creïble a l’Aeroport de Alguaire, que sigui capaç de justificar davant la ciutadania, els més de cent milions d’inversió (l’última xifra airejada per una TV parla de 134 milions). Ara és el Cercle d’Economia qui fa propostes, encara que no li vam sentir aixecar la veu en aquesta direcció, quan el Govern Tripartit va decidir construir un aeroport que tots intuíem no tindria cap utilitat aeroportuària i fins i tot, tenia aspecte de projecte ridícul. En aquell moment, era quan el Cercle de Economia havia de sumar-se a tots aquells, que des del més elemental sentit comú, opinàvem que tal projecte fora inútil en sí mateix, però molt costós per les arques públiques. Lamentablement no ens vàrem equivocar i així ha estat.
L’Aeroport de Alguarie, construït com un aeroport alternatiu al de Barcelona, no ha quallat i manté un escàs tràfic de viatgers, tant és així, que fins i tot, els que el van impulsar, el qualifiquen ara com “aeroport infrautilitzat”. Des de poc desprès de la seva inauguració, els seus propis inventors, han estat buscant-li una utilitat que pogués justificar, una instal·lació de tot punt injustificable.
S’han proposat moltes sortides de viabilitat econòmica que no han tingut èxit. Ara el Cercle d’Economia proposa “construir avions a Alguarie per dinamitzar l’Aeroport”. La sortida industrial és bona i és la proposta que sempre hem defensat nosaltres pel país, tot i basant-nos en el model alemany que té un sector industrial dels més potents d’Europa. En els últims governs alemanys, ja siguin els de Willy Brand, Helmut Schnidt, Kohl, Schroder o Merkel, van recolzar fermament al sector industrial, per tal causa, Alemanya ha estat i és, una gran potencia industrial. Aquí però, des dels anys 80, amb els governs de Felipe González, es va començar a desmantellar el sector industrial confiant-ho tot al sector turístic amb la seva frase: “Qué más me da, que el gato sea blanco o negro si caza ratones”. El seu ministre, Solchaga, remarcava que “La mejor política industrial es la que no existe”. Doncs mirin, el cas alemany desmenteix totalment les seves errades polítiques en aquest sentit.
Etiquetas: larepalguesidevolcolom
# entrada de Redaccio : 8:27
Suscribirse a Entradas [Atom]