miércoles, 29 de agosto de 2012
Des de la meva finestra
Estem en una situació catastròfica, com Grècia
Sempre ens havien dit, que els immobles, els pisos, és l’únic que mai baixa de preu. Doncs mira, no. Ara resulta que fins i tot, en aquesta crisi els immobles han baixat de preu i molt. Acabo de veure vendre un pis, al preu que costava quinze anys endarrere.
Quan al 2002 el milionari nord-americà Warren Buffet, va pronosticar que el mercat de derivats als EEUU, s’estava carregant amb un excés d’actius tòxics i que feia falta una forta regulació governamental en aquest sector, perquè sinó es feia, fins i tot podria esdevenir en una crisi mundial, els talibans lliberals el van titllar de boig, però Buffet estava dient una gran veritat.
En general, la pitjor esgarrapada de la crisi, l’han rebuda les famílies amb menys recursos. Més d’un 24% de taxa oficial d’atur, diu ben a les clares com estan les coses. En veure els milers de famílies desnonades i empreses tancades, ens adonem de la catastròfica situació social en la que es troba el país.
Quan aquest estiu vaig preguntar a un conegut grec, quina era la situació del poble grec en mig de la intervenció de la UE, em va contestar amb un exemple familiar: “La meva mare és pensionista i la intervenció li ha suposat una baixada de pensió: de 800 euros a passat a 600”. De seguida vaig visualitzar com darrera els grecs vindrem nosaltres. Està clar per a mi des de fa temps, que nosaltres acabarem sent intervinguts també. Li podem posar un altre nom, “suavitzador” si això ens plau, però ni tal cosa aconseguirà aturar la intervenció que ens ve a sobre.
Les víctimes, famílies trencades, arruïnades i fins i tot des estructurades per causes econòmiques, no poden ser ajudades perquè el país està endeutat fins les orelles i no sabem com farem per retornar els deutes. Tot és fruit, d’una manca de vigilància institucional immobiliària, que es podria haver regulat a traves d’una molt menor concessió de crèdit bancari immobiliari. També és fruit, d’una mala administració dels fons públics, amb clars indicis de malversació i en alguns casos, fins i tot, amb indicis de robatori, tot el qual té inevitablement uns autors amb noms i cognoms ben coneguts.
El resum més cruel d’aquesta crisi, és que ara totes aquestes bajanades les acaben pagant persones i famílies que no van tenir res a veure amb aquest descontrol, que mentrestant veuen, com “als autors de la crisi”, en gran manera autors polítics, no se’ls demana cap tipus de responsabilitat, ni econòmica, ni jurídica. Es a dir, uns van especular d’una forma temerària i sense control, altres van malbaratar i robar, però ara la factura que la pagui el poble, que és políticament ignorant i molt sofert. Aquí es podria recordar allò que deia Víctor Hugo: “Entre el govern que fa el mal i el poble que ho consenteix, hi ha una certa solidaritat vergonyosa”.
Fins i tot ara Goldman Sachs i Reuters, preveuen que Espanya demanarà el rescat total al setembre. No semblen haver massa dubtes per tant, de que la situació a Espanya és tant catastròfica com a Grècia, una altra cosa serà, la solució que acabin donant els interessos alemanys al nostre problema, que ja ha començat a ser europeu.
Etiquetas: esteusitucatastrocgre
# entrada de Redaccio : 7:41
Suscribirse a Entradas [Atom]