martes, 5 de junio de 2012
Des de la meva finestra
El tresor públic al rescat dels bancs
Les societats anònimes i per tant qualsevol empresa, si tenen pèrdues, doncs es liquiden i llestos, però no és aquest el procediment que aquí s’està seguin amb els bancs.
Davant l’elevada xifra de diners que fan falta per rescatar a Bankia (desprès segurament vindran més caixes o bancs), quan veien escrits els 23.500 milions d’euros (3,9 bilions de pessetes), la pregunta més repetida pels ciutadans és: perquè es rescaten els bancs i en canvi no es fa també amb altres empreses en dificultats que acaben tancant? Aquesta pregunta surt contínuament en els mitjans de comunicació.
La explicació oficial a aquesta qüestió, està formada per uns quants apartats:
Es diu que en la pràctica, tots els països europeus han evitat la fallida de alguns dels seus bancs. Països com Holanda, França, Anglaterra, Alemanya o Dinamarca, han evitat la fallida bancària amb grans ajuts públics.
Els ajuts públics europeus via re-capitalització van sumar entre 2008 i 2010, la xifra de 1,6 bilions d’euros, i ve a ser l’equivalent al 13% del PIB de la Eurozona formada pels 27 països.
Se’ns diu que quan es rescata un banc, hi ha varis beneficiats:
- Els dipositants. En el cas de Bankia tenen dipositats 156.000 milions d’euros.
- Els inversors. Que van comprar els bons de Bankia, tot i confiant amb el recolzament del Govern del moment. Oficialment es diu que no sofriran pèrdues en les seves inversions, la qual cosa queda per veure: en el rescat dels bancs irlandesos, els tenedors de bons subordinats van perdre el 85% de la seva inversió.
- Els treballadors. Es diu que es fa per garantir els llocs de treball. Aquí hem de dir, que es garantiran uns sí i altres no, doncs serà inevitable, que acompanyant al rescat hi hagi un pla de gran reducció en llocs de treball bancaris.
Fins aquí la explicació oficial, però anem a veure la lògica: sembla que la raó de ser d’un banc i per extensió, de tot el sistema bancari, sigui preservar els estalvis dels seus clients i si no són capaços d’aquesta primera funció tant elemental, es a dir, si fins i tot, els dipòsits corren més risc que guardar-los a sota el matalàs, ja ens diran per a que serveixen els bancs?
Que quedi ben entès, que en la definició de banc i va implícit que tenen (o haurien de tenir) els seus propis recursos per garantir els dipòsits dels seus clients. Però tenen realment els bancs els recursos de garantía, o no els tenen? Es va preocupar el Banc d’Espanya, de que els recursos en tot moment poguessin cobrir la xifra de dipòsits i inversors?
Sembla que donat que ara demanen rescat, queda al descobert que no tenen aquests recursos. Es a dir que de vigilància per part del BdE no en va haver massa. Ara ens trobem, que qui ha de pagar el rescat dels bancs han de ser els contribuents, en gran majoria treballadors.
El resum de l’aventura, no ha estat una altra que la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues. I el més vergonyós de tot, és que no es demanin responsabilitats.
Si la Fiscalia no vol demanar responsabilitats, o no és capaç de demanar-les, val més que sigui eliminada del organigrama jurídic de l’Estat, molts ho veuríem com l’eliminació d’una despesa totalment innecessària, donat que està demostrant ser un òrgan totalment ineficient. Mentrestant ens tenen entretinguts amb el futbol.
Etiquetas: eltrspubaresdbac
# entrada de Redaccio : 0:38
Suscribirse a Entradas [Atom]