martes, 10 de abril de 2012
La Tira
A Ros li van llegir la cartilla però ell es fa el desentès
Desprès de les eleccions municipals, l’Alcalde de Lleida, es va oferir per liderar el partit en substitució de Montilla. Va demostrar tenir un gran interès per ocupar el càrrec, però no va explicar quina era la raó que l’impulsava a prendre aquesta decisió.
La militància del barcelonès en saber-ho ja li va posar objeccions, dient que els hi semblava una persona molt de dretes, perquè anava cada dia a missa, a més de que va contra la llibertat dels immigrants, ja que ha prohibit el burka a Lleida. En aquest moment es va veure ben clar que Ros no seria secretari del partit i probablement no ho sigui mai, donat que la militància del barcelonès es nombrosa, no com la de Lleida, que aplega unes trenta persones en una assemblea provincial per elegir cap de llista per les autonòmiques.
Pere Navarro, que fa poc va sortir elegit, certament ja sortia d’un bon començament amb el recolzament de la cúpula de poder actual, en la que ja no hi estaven els Maragall, padrins de Ros i que últimament l’havien recolzat. Al final va tenir més recolzament la continuïtat que l’aventura, es a dir, van preferir continuar sent el PSC de façana, mentre en essència s’és el PSOE.
Algú podria pensar que la militància del barcelonès desconeix el que passa per Lleida però no és així i parlant en petit comitè, alguns d’aquest militants, diuen que a més del retret que li fan a Ros de dretà i conservador, coneixen bé la seva labor de govern i alguns assumptes foscos que podrien explotar en qualsevol moment.
L’Alcalde de Lleida, ens deixarà uns projectes constructius faraònics que curiosament no havien estat demandats pels Veïns de Lleida, la qual cosa planteja una qüestió inquietant: aleshores, perquè es van fer?
Ens deixa també, uns deutes esfereïdors, poc clars i segurament innecessaris, uns comptes municipals que s’amaguen als Veïns de Lleida (i per alguna cosa deu de ser). Una transparència municipal en definitiva, que no és veu per en lloc. Una altra cosa afegida és l’ostentació de molt poc respecte cap als Veïns de Lleida, que fins i tot ho denuncia el Síndic, sent com és dels seus.
Ros, ignorant el que li van explicar quan estava a l’Ajuntament de Madrid: no és la reputació la que produeix els bons resultats, sinó que són els bons resultats, els que produeixen la bona reputació, insisteix en veure-ho al inrevés. Ho pot mirar tot de cap per avall si vol, però al Congrés del partit ja li van llegir la cartilla i qui sap si en un futur, li llegiran alguna altra cosa.
Etiquetas: aroslivanllegilacarti
# entrada de Redaccio : 8:15
Suscribirse a Entradas [Atom]