jueves, 12 de abril de 2012

Des de la meva finestra



El frau no justifica una amnistia fiscal

El frau fiscal no és cap maledicció bíblica, ni és un nyap que ens ha caigut del cel. Aquí tenim un frau fiscal abundant i abundós. Crec que la culpa no la té ni l’actual Govern, ni l’anterior, però tampoc l’anterior. Una part important de la nostra societat, veu el delicte fiscal com un mal menor, justificant-lo amb que la causa del frau, són els alts tipus impositius.
Amb aquest estat de coses, cap Govern de la democràcia ha tingut valor per afrontar seriosament la lluita contra la defraudació fiscal. Fins i tot, m’atreviria a dir, que la manca de lluita contra aquesta lacra, és pròpia de països amb una arquitectura institucional molt mediocre.

El frau fiscal forma part del comportament habitual a nivell nacional. Segons enquestes de l’Instituto de Estudios Fiscales, el 41% dels consultats considera que és una conducta generalitzada, fins i tot un 37% ho justifica. Si es mira amb una mica d’objectivitat, aquesta aquiescència amb el frau, és coherent amb el sentiment que té bona part de la ciutadania sobre la corrupció. Ambdós qüestions es veuen com una cosa inherent al sistema. Només així s’explica que Governs implicats a fons en temes de corrupció, no siguin castigats electoralment en les urnes, tal i com s’ha comprovat un i altre cop.

L’excusa justificadora, dels alts tipus impositius no resulta ser cap raó convincent, ens al contrari, són la conseqüència d’haver deixat créixer desaforadament l’economia submergida o diner negre fins a límits vergonyosos. Si tots els contribuents paguessin els seus impostos, la pressió fiscal baixaria, però augmentaria la recaptació.

En aquestes penoses condicions de frau fiscal elevat, el Govern va aprovar una amnistia fiscal, que no ve a ser més que un reconeixement institucional publicat al Butlletí Oficial de l’Estat, del elevat frau fiscal que tenim al país. Sincerament no entenc el perquè d’una amnistia fiscal, quan el que pensem que correspon, és una lluita seriosa contra la defraudació fiscal. Ho veig com un reconeixement públic d’un fracàs col·lectiu, a més de proclamar una injustícia.
I tot es pot argumentar, fins arribar a que els impostos són un mitja per aconseguir un objectiu i no són una finalitat en si mateixos. Però el que no podran evitar, és la sensació de que l’important és recaptar, encara que sigui amb el nas tapat.

Desprès de tot, algú es podria preguntar: faria baixar la prima de risc pel deute espanyol, si el Govern comencés una lluita seriosa contra la defraudació fiscal?

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]