lunes, 26 de marzo de 2012
La Tira
Uns acords que no es volen recordar
El president de l’Associació de Veïns de Noguerola, Lluís Sabaté, diu que fa un any, representants de l’Ajuntament de Lleida, els hi van comunicar que havien signat un Pla de Compensació de l’Estació del Ferrocarril, en el que hi estava inclòs el trasllat de la farinera La Meta, una instal·lació industrial que des de fa molts anys està a Príncep de Viana.
Ha passat l’any que s’havia donat per traslladar-la, però la farinera “no se’n mou”. Recorda Sabaté que li van dir fins i tot, que en els baixos de la farinera es podrien emprar per construir un Casal pel barri.
Val més que el president de la AVV s’esperi assegut perquè dret es podria cansar. I en arribar a aquestes altures del guió, Sabaté, que ja fa dies que s’afaita, podria començar a saber que els acords amb aquest Ajuntament solen ser volàtils o si més no, s’estiren com una goma. Ara veu que un acord signat, quan els interessa és tingut per una mena d’orientació intencional o possibilista.
Quan es fa tractes amb aquest Ajuntament val més no tenir-los com a segurs, més aviat són com una loteria: si els convé ho compliran, si no els interessa, tararí. Curiosament, no sempre passa el mateix: quan per la vorera hi ha un automòbil mal aparcat, apareix la grua i se’l emporta (200 euros), aleshores mai es deixa de costat la normativa, és a dir el que està signat.
Sabaté denuncia que el que es va signar es té de complir. Sí, però això fora en un àmbit de serietat i no sembla que estiguem en aquest cas.
El més prudent per la seva part, era explicar als seus veïns: “ens han dit que en un any trauran la farinera i posaran als baixos el Casal pel barri, però ja es veurà”.
Només li cal mirar cap el Pont de Príncep de Viana, que no queda massa lluny de la farinera: un bon exemple d’acords volàtils. Per construir el Pont es va acordar un pressupost de 7,3 milions d’euros i va acabar costant-nos 13 milions. El cost pràcticament es va duplicar amb una excusa ben poca solta. Sí, però tots a pagar.
Ara l’Alcalde es desdiu del trasllat de la Meta, que van signar amb una altra excusa de mal pagador. De excuses sempre en tenen, pot ser seria més ètic, modèlic i cohesionador, que donessin exemple de serietat.
En resum, l’Ajuntament i la Meta, faran el que voldran, com sempre han fet i els Veïns de Noguerola, a empassar-se l’amarga quina, que és la recepta que ens donen als Veïns de Lleida, quan l’Ajuntament no vol complir la llei, la normativa o els acords.
De la farinera en surten sacs de farina, els Veïns de Noguerola necessiten també sacs, però de paciència.
Etiquetas: unsacorqnesvolrecord
# entrada de Redaccio : 6:20
Suscribirse a Entradas [Atom]