jueves, 8 de marzo de 2012

Des de la meva finestra



Spanair catalana o com es llancen 150 milions d’euros

A l'20 d’agost del 2008, es va estavellar un avió de Spanair provocant 154 morts. Al 31 de gener del 2009, es va anunciar que Spanair (quan sembla ser, ja tenia moltes dificultats econòmiques) “passava a mans catalanes”. Ara, l’últim divendres de gener s’ha estavellat la pròpia companyia.


Un ERE a la totalitat de la plantilla, seguit d’una declaració judicial anunciant obert el concurs voluntari de creditors, en el que de moment s’han enregistrat uns 3.000 creditors, ha estat el final de la companyia. Amb l’esclat de la companyia han sortit algunes dades a la llum que semblen orquestrades des de la total incoherència: Des del gener del 2009, el Govern Tripartit va assignar uns ajuts econòmics a Spanair (ajuts que va continuar l’actual Govern de CiU), que en total sumen 150 milions d’euros (entre ICF, Ajuntament i Fira de Barcelona), als que no estan sumades les ultimes ajudes. Amb tot i això, els deutes de la companyia segons el concurs de creditors, passen dels 400 milions d’euros.

Un altra dada que ha sortit, és que el President de Spanair, Ferran Soriano, cobrava 300.000 euros l’any, si bé el seu sou era de 600.000 euros fins al mes de desembre passat, però és que a més, uns quants directius cobraven també quantitats elevadíssimes. Tot això mentre l’empresa perdia diners per tots costats. És correcte que uns directius tinguin aquests sous tant elevats mentre l’empresa fa aigües?

Gent del sector expliquen, que al 2009 el Govern Tripartit català, va decidir fer-se amb Spanair, per tenir una aeronàutica catalana, el fet és que l’empresa venia ja amb un deute molt important, és a dir, es va comprar l’empresa per catalanisme barat, per poder presumir de companyia aeronàutica catalana, sense importar que aquesta ostentació ens costaria a tots, al menys els 150 milions.
Anteriorment, l’empresa havia estat adquirida per la sueca SAS, que diu hi va perdre 620 milions d’euros, que ja no recuperarà.

Amb aquests antecedents, no s’entén com un Govern va poder posar diners en un projecte que estava ja enfonsat des del moment en que es coneix la possibilitat de que pugui ser una companyia catalana.
Que el Govern volgués presumir de companyia aeronàutica catalana, ens ha costat als catalans 150 milions d’euros.
¡Enhorabona senyors, mai tant ben dit que els 150 milions han volat. Heu tingut una iniciativa fantàstica per dilapidar aquests diners en un moment que no sobren, ni de ben lluny!

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]