domingo, 19 de febrero de 2012
La Tira
Nit de Carnaval
Arribades aquestes dades, arriba implacablement el Carnaval. Ni la tràgica situació que pateix el país, ni les dificultats per les que molta gent està passant, ni la incertesa que planeja des de fa anys sobre tots nosaltres, a aconseguit aturar la celebració d’aquesta diada de la disbauxa ciutadana. I és que, quan més són les penúries socials, més necessitem, espais de disbauxa, de distracció. Necessitem en definitiva, tenir petites alegries per anar tirant endavant.
El Carnaval és la festa on la permissivitat, la deshinibició, la fantasia, sobresurten per sobre de tot.
En quan a les disfresses, dir que són diverses. Des de les més avorrides a les més divertides. Des de les més discretes a les més provocatives. Des de les més costoses a les més econòmiques.
En creença popular, és una festa on la costum atorga llibertat al personal: tothom es disfressa com vol o com pot, tot i buscant el somriure còmplice dels espectadors. Tot això i més, és Carnaval.
Com es diu, per Carnaval, tot s’hi val. Algunes coses però, no s’hi valen: per exemple, no s’hi val que per la Rambla de Ferran, on passa la rua de Lleida, a partir de les 18:10 h ja no s’hi veia, perquè no van encendre les llums del enllumenat públic fins les 19:00 h. Vam tenir de veure com passaven les carrosses en total penombra. Com sigui que no hi havia llum, els tractors que porten les carrosses, van tenir de encendre els focus que enlluernaven als espectadors. En resum, gràcies a la despreocupació i la imprevisió municipal, només van poder veure unes ombres que passaven, no vam veure el colorit de les carrosses ni de les disfresses dels participants. Un zero zapatero per la Regidora de Cultura, que pot ser faria millor paper com a Regidora d’Agricultura. Zero zapatero també per la despreocupació l’Ajuntament de Lleida amb el seu Alcalde Ros al Cap davant, per tenir els carrers de Lleida en penombra durant una hora, quan es fa fosc.
Pot ser que, si tant tenen de retallar, comencin per retallar-se el seu propi sou a la meitat, oi que sí, Alcalde?
Es clar que una solució a aquest problema de despreocupació i imprevisió municipal, que pot ser també retallador, podria ser organitzar la cavalcada de Carnaval el diumenge pel mati. Seria la manera de que tots els espectadors poguessin veure tot el colorit que els participants s’esforcen en presentar-nos i que en veure-ho en penombra, queda tot invisible.
I parlant de tot un mica, no seria possible (ja que avui dia aquestes coses són barates i permeten estalviar) posar uns sensors de llum que encenen i apaguen les llums de carrers automàticament? Si els tenim instal·lats en les entrades de les comunitats de propietaris, també podrien estar posats en l’enllumenat públic de la ciutat, no?
Rua de Carnaval 2012 a Lleida
Etiquetas: nitdecarnaval2012
# entrada de Redaccio : 13:14
Suscribirse a Entradas [Atom]