martes, 10 de enero de 2012
Des de la meva finestra
Pot ser cal desinvertir en el superflu, per invertir en el necessari
En el tradicional discurs de finals d’any, el president de la Generalitat ens ha definit com que som “un país a prova”. No va explicar ben bé, que volia dir amb aquesta frase, però el dia abans, sí que vam veure qui estava a prova: va haver una manifestació de 5.000 persones (els manifestants diuen 10.000) entre mossos d’esquadra, funcionaris de presons i agents forestals.
Encara que només fossin 5.000 manifestants i miri com es miri, eren clarament els cossos de seguretat contra el govern i en contra de les retallades que aquest govern els hi imposa. Qui posava a prova a qui?
I aquí poca broma, que quan els cossos de seguretat protesten massivament contra el govern que els mana, es podria arribar a un punt, en que el govern es quedés sense capacitat policial de controlar als manifestants. Seria una situació fora de mida, que arribat el moment podria arribar a ser caòtica.
La queixa dels manifestants en el fons, és que sempre toca el rebre als funcionaris, ja que pel govern resulta ser la retallada més fàcil.
Ja sabem que les finances de la Generalitat estan escurades, hi fa poc va haver de demanar un crèdit a corre-cuita per pagar nòmines, però Mas pot adoptar dues postures: tensar molt la corda, apostant per la via de l’enfrontament obert i continuat amb Madrid, la qual cosa pot portar a que la corda es trenqui (i no sabem si té algun pla per superar la trencadissa). O bé treballar per construint ponts una altra vegada. Em pregunto si no ens aniria millor amb aquesta segona opció més moderada?
Mas diu que no té més marge que fer aquestes retallades, però tots sabem que no gosa retalla les empreses públiques, la qual cosa crec recordar, era una promesa electoral. Ni retalla els Consells Comarcals, una altra despesa supèrflua i duplicada. Ni suprimeix cadenes de televisió, ni l’excés de cotxes oficials. Ni l’excés de alts càrrecs, que van ser recolocats a primers de l’any passat. Ni s’han suprimit els 40 milions per la defensa del català, quan aturar la campanya un parell d’anys no pot perjudicar. Ni s’han suprimit ambaixades, ni grans subvencions als mitjans de comunicació. Unes qüestions per altra banda, àmpliament conegudes per la opinió pública.
Aleshores queda clara la tendència a retallar sempre sobre els mateixos. I francament, quedarà molt lleig electoralment parlant, que a CiU li enganxin a sobre la etiqueta de “partit retallador” encara que tingui raons i motius estalviadors sobrats.
Per tant, de marge de maniobra sí que n’hi ha, al menys per no estacar sempre als mateixos, el que pot ser no hi ha, són ganes de destinar els diners que s’inverteixen en allò, que a la vista dels ciutadans és superflu, per a invertir-los en allò que pensem és necessari, tenint per compte en tot moment, que aconseguir de Madrid el pacte fiscal tal i com es planteja, serà una tasca molt feixuga, gairebé impossible. El temps ho dirà.
Etiquetas: potsecldesinelsuperfu
# entrada de Redaccio : 0:25
Suscribirse a Entradas [Atom]