jueves, 5 de enero de 2012
Carta als reis mags
Carta a Ses Majestats els Reis Mags
Benvolgudes i Reverendes Majestats:
Us vull manifestar en primer lloc, els meus més significats respectes per les Vostres Majestats, per ser vostès uns Reis que no ens demaneu cada any els trenta milions d’euros llargs per barba reial, a càrrec dels nostres pressupostos. Ni teniu gendres que negocien distretament amb diners públics. Diuen que suposadament, ja que el soci del gendre, es veu que no ho feia suposadament i per això va estar inculpat ja des de fa temps. De la mateixa manera, el Rei diu en un discurs que tots som iguals davant la llei, però ell no en té pas de responsabilitat legal? En fi, són misteris de país.
Però bé, deixem els assumptes caríssims de la reialesa i anem als plebeus, que som la majoria. Mireu, jo us escric des d’una ciutat que es diu Lleida, que no passa de ser una ciutat petita amb moltes mancances i problemes.
Sempre ens han dit que Vostres Majestats sou tres; el rei blanc, el rei ros i el rei negre. Bé, doncs a Lleida ens ha tocat un, que es creu ser el reiet ros. Naturalment que no és com Vostres Majestats, doncs ell no té cap interès en fer feliços als veïns de la ciutat, ens al contrari, sembla que només li agrada manar per l’assumpte de “l’argent”, que diuen els francesos. Una pena.
Jo no us vull demanar res per a mi, sinó pels meus conciutadans, alguns dels quals tenen des de fa temps, greus problemes per afrontar les seves despeses familiars. El nostre Alcalde, va crear un Viver d’Empreses a Gardeny, però les empreses que allí neixen no deuen viure, perquè no es veuen per la ciutat, les portes tancades de les naus industrials del Polígon continuen tancades. I cada cop hi ha més botigues tancades als nostres carrers. Aleshores els lleidatans ens preguntem, quina deu de ser la finalitat del Viver d’Empreses? Misteris de país.
Un altre problema que enllaça amb l’anterior, ve del gran augment d’impostos que hem sofert per part del reiet ros, l’Alcalde. Resulta que en pocs anys ens ha pujat més del 52% el rebut de l’aigua (un servei imprescindible) i l’IBI, mentre en el mateix període els nostres sous no han pujat en la mateixa proporció, sinó que en molts casos han minvat. En aquest cas, molts pensem que el nostre Alcalde no ha estat a l’altura de les circumstancies i manifestem la nostra perplexitat, al entendre que s’ha equivocat al fer els càlculs. Deu tenir la calculadora destarotada?
També manifestem no entendre, com és que el Pont de Príncep de Viana, ha costat el doble del que es va pressupostar. N’hi ha que diuen, que l’aigua del riu sempre corre i s’emporta coses. Deu de ser això.
Una altra qüestió no entesa, és saber qui ha pagat la Llotja. Si l’empresa que va comprar la parcel·la, pagava amb la venda de les dues torres que no ha fet, no ha pogut pagar. I si la caixa havia fet fallida, tampoc podia pagar. Aleshores, no sabem qui ha pagat la Llotja, si és que està pagada. N’hi ha que diuen que si l’estem pagant “per lo bajini” i dissimuladament, des del pressupost municipal, cada any una certa quantitat. D’altres diuen que tal vegada l’heu pagada els Reis Mags. Coses de la màgia rossa. ¡Ai aquest reiet roooos....!
Tampoc entenem, com és possible que la passarel·la inaugurada al 2010 ens ha costat un 150% més que la inaugurada al 2003, quan no tenim noticies de que el cost de la vida hagi pujat tant. De tota manera, n’hi ha que tenen una teoria molt peculiar al respecte, diuen que és la passarel·la dels ulls de l’Alcalde i ja es sabut allò de que “el ojo del amo engorda el caballo”. ¡Ondia, quines coses!
Ignorem si en els “assumptes de Gardeny” hi ha interferències màgiques, provinents del pont de les Bruixes que queda davant, a l’altre costat de riu, però constructors de la ciutat no veuen justificada la despesa allí feta. ¡Carai, mira què en són de malpensats i tafaners...!
En aquesta ciutat som molts els que no acabem de veure clar: si és que la Guardia Urbana són uns servidors públics per vigilar pels carrers, en benefici dels ciutadans, o són uns benefactors de la caixa de l’Ajuntament en perjudici dels ciutadans.
N’hi ha que diuen, que tot és culpa d’un virus informàtic que capgira les ordres que escriu el Guardia Urbana en Cap, es a dir l’Alcalde. Si és així, realment deu de ser un virus amb mala llet, que fa confondre les ordres donades.
Que podríem dir del nostre servei de transport públic, tan criticat per molts usuaris. És cert que alguns han rodat pel terra de l’autobús i en prendre mal han cobrat de l’assegurança municipal. ¡Però carai, és que són uns llepafils!. No volen veure que pel preu d’un viatge en autobús poden gaudir d’allò que diuen “un dia en las carreras”, perquè si ho pensem bé, quant costaria pujar en un automòbil de curses o de rally urbà? I les emocions que senten, què? Quant val això?
Us faig saber que en la nostra ciutat, cada vegada paguem un rebut de recollida d’escombriaires més car, i total per tenir una ciutat més bruta. Els papers, els plàstics, els envasos, les burilles i els excrements de gos llençats pels nostres carrers, donen una imatge de ser, no una ciutat europea, sinó nord africana. No sabem que passa ni de qui és la culpa, però s’ha sentit a dir, que si les escombres dels nostres escombriaires, són unes gandules. ¡Maleïdes escombres!
En definitiva, ja us he dit que no demanaré res per a mi, sinó pels meus conciutadans, per tal cosa, demano de la vostra Sereníssima Majestat,
que feu tornar els fons públics al gendre de l’altre rei, si és que presumptament i sempre presumptament, hagi salpat diners públics il·legalment i no sigui culpa de les factures boges. Els fons públics és una cosa que afecta a impostos i per tant a la butxaca dels meus conciutadans.
Caldria també, que inspiréssiu al nostre Alcalde perquè fes que les empreses del Viver s’escampessin per la ciutat, a fi de donar treball als veïns de Lleida que ho necessiten, però a més li teniu de portar una calculadora nova a fi i efecte, de que faci bé els càlculs de les taxes municipals. Així també podrà sumar amb exactitud les despeses de les obres municipals que ara i per ara, semblen no quadrar massa. Aconselleu-li canviar l’anti-virus dels oridinadors municipals i les escombres de l’empresa de neteja, és una qüestió molt necessària. Pot ser tant necessària com que li porteu una caixa de “palets-cotonets” per les orelles, doncs a jutjar per la sordesa ciutadana que pateix, deu de tenir uns bons taps de cera, tal i com tenia el seu antecessor en el càrrec. Es veu que la poltrona també apoltrona les orelles que acaben vessant cera. Una cosa per altra banda, que li podria passar a qualsevol, és veu que la poltrona d’alcalde té un virus de supèrbia que ataca les oïdes i fa vessar molta cera. Tal vegada la millor solució fora canviar la poltrona.
Reverendìsimes Majestats, accepteu els meus més sincers compliments, en testimoniatge de la meva consideració més distingida, per tal de que porteu a aquesta ciutat, la sensatesa a la poltrona municipal, de la que estem molt necessitats i on sobren el faronisme, els pressupostos distrets, l’enxufisme i la xaladura, que en forma d’una espècie de “chapapote” ho impregna quasi tot. Ja sé que és una tasca feixuga, però sou mags, no? Bé, doncs feu el que pugueu.
Un lleidatà optimista informat.
Etiquetas: cartalsreimag12
# entrada de Redaccio : 9:33
Suscribirse a Entradas [Atom]