lunes, 19 de diciembre de 2011

La Tira



Ros perd el congrés del PSC

Desprès de les eleccions municipals, l’Alcalde de Lleida, es va oferir immediatament per liderar el partit en substitució de Montilla. Va demostrar tenir un gran interès per ocupar el càrrec, però no va explicar quina era la raó que l’impulsava a prendre aquesta decisió.
La militància del barcelonès en saber-ho ja li va posar objeccions, dient que els hi semblava una persona molt de dretes, perquè anava cada dia a missa i a més va contra la llibertat dels immigrants, en prohibir el burka a Lleida. Estava clar, que aquestes raons mediàtiques, només eren una manera de contestar-li, un no contundent entre línies, ja que la veritable raó residia en altres qüestions delicades d’explicar.

En aquest moment, ja es va veia ben clar que Ros no seria secretari del partit, al menys en aquesta ocasió. La confirmació va la vam tenir el dissabte quan Pere Navarro va sortir elegit. Certament ja sortia d’un bon començament amb el recolzament de la cúpula actual, en la que no hi estaven ja els germans Maragall, padrins de Ros i que últimament el van recolzar.
Al final ha tingut més recolzament la continuïtat que l’aventura, es a dir s’ha preferit continuar sent el PSC només de façana, mentre en essència s’és el PSOE.

Algú podria pensar que la militància del partit desconeix el que passa a Lleida però no és així i es diu, que a més del retret que li fan a Ros de conservador, coneixen bé la seva labor de govern, inclosos alguns assumptes foscos que faran sant a Siurana i que podrien explotar en qualsevol moment. Suposo que aquí es podrien citar, la Llotja, Gardeny, la Ciutat Esportiva a Balafia, els Camps Elisis, el passeig de Ronda, la privatització de dues parcel·les al campus de la UDL, la privatització del Camp Sports, el pont de Príncep de Viana amb la mesquita inclosa, la passarel·la Maristes, la plaça de Blas Infante, el tema de l’Estació, etc.

L’Alcalde de Lleida, ens deixa uns projectes constructius faraònics que curiosament no havien estat demandats pels Veïns de Lleida sinó més aviat rebutjats, uns deutes esfereïdors, poc clars i segurament innecessaris, i uns comptes municipals que s’amaguen als Veïns de Lleida (i per alguna cosa deu de ser). Una transparència municipal en definitiva, que no és veu per en lloc, acompanyada d’un poc respecte pels Veïns de Lleida, actitud fins i tot ho denunciada oficialment pel Síndic, sent com és un dels seus.

El senyor Ros deu recordar, el que li van dir quan estava a l’Ajuntament de Madrid: no és la reputació la que produeix els bons resultats, sinó que són els bons resultats, els que produeixen la bona reputació, però ell insisteix en veure-ho al inrevés. Doncs mireu, al Congrés del partit li han tornat a repetit el mateix missatge. Malgrat tot, la seva obsessió per ser diputat al Parlament no minva.

¡Carai, quantes ganes demostra aquest Alcalde de tenir immunitat parlamentaria!

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]