jueves, 3 de noviembre de 2011
Cartes al Director
Que la por no ens faci traïdors
Quan fa més de quaranta anys, anàvem poc a poc, tot i jugant-nos el físic desafiant la dictadura, mai ens pensàvem que l’enyorada democràcia ens portés tot aquests passatges actuals de mala administració de recursos públics, per uns personatges que varen enlairar amb fal·lera, i que ara ens tornen a ficar als peus dels cavalls d’una dreta que espera ansiosa passar factura de les nostres llibertats.
Voldria començar pel tema de la Diputació de Barcelona, explicant que hem de procurar que els arbres ens deixin veure el bosc de la realitat del que ha estat passant a les administracions públiques durant aquests anys que hem anomenat. Qualsevol organització de tot tipus, si durant més de trenta anys manen el mateixos, poc a poc es va deteriorant i al final es converteix en un laberint difícil de manejar.
El problema no és que hagi motxilles per determinades persones, que naturalment són del color polític del que mana, sinó que ningú fins ara s’hagi adonat d’una possible irregularitat que ratlla en la prevaricació, i per ignorància o mala fe malmena cabals públics, es a dir, de tots.
Si algú va firmar aquests Decrets que donaven privilegis econòmics a uns quants, ja sigui per ignorància o mala fe, va vulnerar en primer lloc la pròpia Constitució en el seu principi d’igualtat d’oportunitats i també va vulnerar la llei de Funció Pública, també de rang molt superior, per tan si no existeixen informes previs de legalitat, potser també els òrgans d’assessorament i intervenció de la Diputació de Barcelona, no van estar a l’altura de les circumstancies, pel que diem abans, s’està tant acostumat a fer determinades coses que al final tot i poden ser il·legals es consideren normals.
De la mateixa manera si per la mateixa ignorància o mala fe l’oposició política no es va adonar en el seu moment d’aquestes malifetes, o be hi estaven d’acord, o no poden estar presents en institucions que manegen fons públics que s’han de preservar d’aquestes irregularitats.
Ara be, el que no es pot tolerar, es que encara el Ministeri Fiscal, la Sindicatura de Comptes a instàncies del Parlament de Catalunya o l’Oficina Antifrau, no hagin entrat a sac d’ofici per investigar si aquests Decrets i aquestes decisions que podrien estar en contra de la Llei, són constitutives de falta o pitjor estar tipificades penalment.
Si els polítics es pensen que ho poden enterrar tot i fregar-se les mans estan molt equivocats, el poble ja no n’hi té prou amb paraules, vol transparència i responsabilitat. Responsabilitat que vol dir, que de la mateixa manera que quan els ciutadans de a peu, no compleixen amb les seves obligacions, són embargats o quelcom més greu, els polítics també rebin el mateix càstig, si malmenen diners ésser embargats i si es salten la Llei el que correspongui segons el Codi Penal.
Els hi faig una proposta, ara que gràcies a Deu sembla que el problema del terrorisme està en les seves acaballes, amb el que l’Audiència Nacional quedaria sense sentit, ja que es va crear pel terrorisme, que es dediqui a la investigació profunda d’una altra xacra social que provoca injustícia social, diferencies socials i el que es pitjor, l’allunyament dels ciutadans d’una democràcia formal, feble i sectària. Així ara enviarien un fiscal de l’Audiència Nacional a investigar a fons la Diputació de Barcelona, la seva relació amb una Entitat Financera rescatada per l’Estat, amb una promotora immobiliària encausada en el Cas Pretoria, guaita si en tindríem de feina.
Contra la corrupció no ha d’haver excuses, ni pactes, ni por, perquè no només és corrupte el que la practica, sinó el que coneixent-la mira cap un altre costat i no la denuncia.
Si ens van trair un dia en els nostres ideals democràtics, que no ens continuïn traint més amb les seves mentides i el seu aprofitament, ja que tothom ha de saber que avui en dia un polític, o un càrrec de confiança nomenat per un polític, que passi a ser funcionari o ja ho fos abans de donar-li un càrrec polític a dit, vitalíciament conserva les seves retribucions obtingudes per una lliure designació, sense proves de capacitat fins la seva jubilació. Per tant estem davant d’una irregularitat, que perquè no ha set denunciada conculca la carrera administrativa dels funcionaris de l’administració pública i permet d’una forma perversa vulnerar la llei, i aquesta situació afecta a milers de persones.
Que la por no es faci perdre l’esperança, hi ha molta gent honrada, fins i tot al mon de la política, perquè sinó seria un caos total. A aquests sobretot els hi vull recordar un vers de Lluís Llach.
“Potser cal ser valent altre cop
no es això companys
no es això”
Miquel
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Quan fa més de quaranta anys, anàvem poc a poc, tot i jugant-nos el físic desafiant la dictadura, mai ens pensàvem que l’enyorada democràcia ens portés tot aquests passatges actuals de mala administració de recursos públics, per uns personatges que varen enlairar amb fal·lera, i que ara ens tornen a ficar als peus dels cavalls d’una dreta que espera ansiosa passar factura de les nostres llibertats.
Voldria començar pel tema de la Diputació de Barcelona, explicant que hem de procurar que els arbres ens deixin veure el bosc de la realitat del que ha estat passant a les administracions públiques durant aquests anys que hem anomenat. Qualsevol organització de tot tipus, si durant més de trenta anys manen el mateixos, poc a poc es va deteriorant i al final es converteix en un laberint difícil de manejar.
El problema no és que hagi motxilles per determinades persones, que naturalment són del color polític del que mana, sinó que ningú fins ara s’hagi adonat d’una possible irregularitat que ratlla en la prevaricació, i per ignorància o mala fe malmena cabals públics, es a dir, de tots.
Si algú va firmar aquests Decrets que donaven privilegis econòmics a uns quants, ja sigui per ignorància o mala fe, va vulnerar en primer lloc la pròpia Constitució en el seu principi d’igualtat d’oportunitats i també va vulnerar la llei de Funció Pública, també de rang molt superior, per tan si no existeixen informes previs de legalitat, potser també els òrgans d’assessorament i intervenció de la Diputació de Barcelona, no van estar a l’altura de les circumstancies, pel que diem abans, s’està tant acostumat a fer determinades coses que al final tot i poden ser il·legals es consideren normals.
De la mateixa manera si per la mateixa ignorància o mala fe l’oposició política no es va adonar en el seu moment d’aquestes malifetes, o be hi estaven d’acord, o no poden estar presents en institucions que manegen fons públics que s’han de preservar d’aquestes irregularitats.
Ara be, el que no es pot tolerar, es que encara el Ministeri Fiscal, la Sindicatura de Comptes a instàncies del Parlament de Catalunya o l’Oficina Antifrau, no hagin entrat a sac d’ofici per investigar si aquests Decrets i aquestes decisions que podrien estar en contra de la Llei, són constitutives de falta o pitjor estar tipificades penalment.
Si els polítics es pensen que ho poden enterrar tot i fregar-se les mans estan molt equivocats, el poble ja no n’hi té prou amb paraules, vol transparència i responsabilitat. Responsabilitat que vol dir, que de la mateixa manera que quan els ciutadans de a peu, no compleixen amb les seves obligacions, són embargats o quelcom més greu, els polítics també rebin el mateix càstig, si malmenen diners ésser embargats i si es salten la Llei el que correspongui segons el Codi Penal.
Els hi faig una proposta, ara que gràcies a Deu sembla que el problema del terrorisme està en les seves acaballes, amb el que l’Audiència Nacional quedaria sense sentit, ja que es va crear pel terrorisme, que es dediqui a la investigació profunda d’una altra xacra social que provoca injustícia social, diferencies socials i el que es pitjor, l’allunyament dels ciutadans d’una democràcia formal, feble i sectària. Així ara enviarien un fiscal de l’Audiència Nacional a investigar a fons la Diputació de Barcelona, la seva relació amb una Entitat Financera rescatada per l’Estat, amb una promotora immobiliària encausada en el Cas Pretoria, guaita si en tindríem de feina.
Contra la corrupció no ha d’haver excuses, ni pactes, ni por, perquè no només és corrupte el que la practica, sinó el que coneixent-la mira cap un altre costat i no la denuncia.
Si ens van trair un dia en els nostres ideals democràtics, que no ens continuïn traint més amb les seves mentides i el seu aprofitament, ja que tothom ha de saber que avui en dia un polític, o un càrrec de confiança nomenat per un polític, que passi a ser funcionari o ja ho fos abans de donar-li un càrrec polític a dit, vitalíciament conserva les seves retribucions obtingudes per una lliure designació, sense proves de capacitat fins la seva jubilació. Per tant estem davant d’una irregularitat, que perquè no ha set denunciada conculca la carrera administrativa dels funcionaris de l’administració pública i permet d’una forma perversa vulnerar la llei, i aquesta situació afecta a milers de persones.
Que la por no es faci perdre l’esperança, hi ha molta gent honrada, fins i tot al mon de la política, perquè sinó seria un caos total. A aquests sobretot els hi vull recordar un vers de Lluís Llach.
“Potser cal ser valent altre cop
no es això companys
no es això”
Miquel
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: qulprnenfactraid
# entrada de Redaccio : 7:38
Suscribirse a Entradas [Atom]