jueves, 27 de octubre de 2011
Des de la meva finestra
Un Impost de Patrimoni purament demagògic
A finals de setembre, el Congrés va convalidar el Reial Decret restablint el Impost de Patrimoni, encara que s’ha modificat: ara el mínim exempt serà de 700.000 euros, amb unes previsions de que afectarà 160.000 contribuents, per obtenir una recaptació esperada de 1.000 milions d’euros.
Faig meva l’apreciació de que en una campanya electoral s’han de valorar els projectes que aportin solucions a la ciutadania, els demés tots fan nosa. Des d’aquest punt de vista, m’atreveixo a qualificar la proposta de Rubalcaba en recuperar l’Impost de Patrimoni, com una escena de guinyol adreçada a un públic no sé si infantil, però sí submís i acrític. Fins i tot, la premsa en general, ho recolzà sense analitzar-ho mínimament?
Electoralment parlant, queda molt bé reivindicar una mena d’ideari socialista: “restablir l’impost, a fi de que paguin més els rics per eixugar el dèficit públic”, el que no ens diuen amb total intencionalitat, és que el candidat Rubalcaba, sent en aquest moment un ciutadà sense càrrecs governamentals, li mana al President del Govern restaurar aquest impost, i aquest acata immediatament i submisament unes ordres il·legítimes?
Hem de tenir en compte també, que aquest impost està traspassat a les Comunitats Autònomes, on el poden bonificar, fins i tot amb el 100%, però a més, poder modificar el tipus impositiu, les deduccions o el mínim exempt, es a dir, que per la via de la modificació en poden suspendre l’aplicació.
El candidat socialista diu que amb aquest impost vol “reduir l’atur juvenil”, quan sap molt bé, que els impostos no són finalistes i per tant, cada Comunitat Autònoma ho podrà emprar en el que decideixi.
Per altra banda tampoc explica que es tracta d’una decisió amb caràcter retroactiu, ja que s’aprova al setembre a efectes de primers de gener. Un particularitat que està prohibida per la Constitució en crear inseguretat jurídica.
Sembla que el més adequat seria, aconseguir ampliar la base del sistema impositiu estatal, de manera que el més gruixut de la càrrega impositiva no sigui pels assalariats. L’objectiu tindria de ser recaptar, però a la vegada incentivar el creixement de la economia.
Sempre he pensat que la condició de ciutadà comporta uns drets, però també uns deures com poden ser, respectar la llei i pagar els impostos, malgrat que al marge de les idees de cadascun, des de fa anys, trobo a faltar un deure ciutadà com és l’interès per la política, si més no, un voler saber en que es gasten els nostres diners.
En una comunitat de propietaris demanem als administradors, comptes, factures i poder prendre decisions, l’Administració d’un país ve a ser similar, encara que amb molts més veïns i un pressupost mol més gran.
Tindrem algun dia, els veïns d’aquest país, interès per saber com es gestionen els nostres diners?
Etiquetas: uimpdpatrpurdema
# entrada de Redaccio : 0:34
Suscribirse a Entradas [Atom]