miércoles, 21 de septiembre de 2011
Des de la meva finestra
Què en farem dels actius immobiliaris?
La crisi que va començar al 2008, va posar de manifest les males polítiques basades essencialment en el sector de la construcció.
És cert que el principal actiu de les famílies en el nostre país, és tenir la propietat del seu habitatge, però també és cert, que la major part d’aquesta construcció, era només especulació. En aquest sentit, constatem que no hi va haver cap increment demogràfic substancial, que demandés aquest increment immobiliari tant desmesurat, la qual cosa ve a provar, que gran part de l’afany constructiu era només especulatiu, motiu pel que, segons la patronal del sector, teníem a Espanya al 2008, un total de 1,5 milions de pisos per a vendre i encara no hi ha cap cua per adquirir-los.
Una caiguda de preus immobiliaris (segons la Sociedad de Tasación, han baixat un 25% des de la tardor de 2006), que podria fer pensar, temptaria als especuladors, però no és així perquè no hi ha demanda immobiliària ni se l’espera. Segons les últimes dades del INE, la compravenda ha baixat més d’un 18%, entre maig de 2010 i el mateix mes al 2011.
L’ansietat dels venedors està sent alimentada per una indolència igualment elevada per part dels compradors, unes actituds que estan fen baixar molt els preus, anunciant que encara poden caure més, encara que els deutes hipotecaris inicials es mantenen.
En termes de pura lògica, podríem dir que els bancs farien una mala política, si tenint com tenen un gran excés d’actius immobiliaris sense sortida, segueixen contribuint a alimentar la bombolla immobiliària. D’altra banda tenen el problema de la actualització valorativa del seus actius immobiliaris acumulats, el preu inicial de hipoteca, no és en absolut el preu de mercat actual, això tot i suposant que trobem comprador.
Les critiques actuals als bancs al no facilitar crèdit, per part de ciutadans interessats en comprar un pis són lògiques, ja que ara estan obligats a concedir crèdits hipotecaris només amb unes garanties mínimes de reintegrament i no podem esperar, que la banca torni a concedir crèdits sense garanties.
Respecte al parc immobiliari que tenen els bancs, sembla que només queda la via de normalització i liquidació d’inventaris, per aplicar-los desprès al lloguer amb futura opció de compra, que fins i tot, es podria fer amb els actuals propietaris. Segurament aquesta opció, és molt més rentable pels bancs i preferible socialment parlant, que els dramàtics desnonaments que estem veien.
Etiquetas: qenfardsactinmo
# entrada de Redaccio : 0:38
Suscribirse a Entradas [Atom]