lunes, 11 de julio de 2011
La Tira
De com Ros va sobreestimar la seva valia dintre del partit
Les passades eleccions municipals han deixat bastant descol·locat al PSC- PSOE, tant que han perdut alcaldies prou importants i diputacions, només cal veure al nostre alcalde, Àngel Ros, que ja no sap on donar-les. Des del 22 de maig, el partit ha passat de governar sobre el 75%, al 33% de la població, en tot Catalunya.
A primers d’any, Ros, en veure que les coses es podien presentar complicades, va manifestar públicament sense ningú haver-li preguntat, que tenia una “disposició activa” per assumir càrrecs dintre el partit i que “es veia col·laborant amb la direcció”, referint-se al congres que el PSC farà a la tardor per buscar substitut a Montilla.
En aquell moment, es preveia que Ros no perdria les eleccions a Lleida, el cas és que tampoc ha guanyat, sinó que ha aconseguit mantenir-se igual. El cert és que, a finals del mes passat, l’alcalde es va despenjar amb unes exigències que no tenien res a veure amb la seva intenció de “col·laborar amb la direcció”, demanant una total renovació del PSC, un gir cap al centre i censurant els errors dels tripartits. Però encara va anar més enllà, en considerar que els segon i tercer del PSC, Iceta i Zaragoza, no haurien de figurar en el nucli dur de la nova direcció del partit, però tampoc Montilla. Iceta, viceprimer secretari del partit, que també aspira a dirigir-lo, sembla estar molt millor situat que Ros, ambdós van tenir una conversa, en la que Iceta li va proposar formar un tàndem entre primer secretari i cap de llista per les autonòmiques de 2014, proposta que Ros va rebutjar. Es a dir, el que planteja Ros, és allò tant vell, del “tots fora que aquí només mano jo”.
Aquesta postura dibuixada per Ros, no convenç a molts sectors del partit, sobretot a les fortes federacions metropolitanes de Barcelona i voltants, que ja s’han mostrat contraries al discurs de centre i moderació de l’alcalde de Lleida, però també als seus afanys de renovació total de la cúpula del partit. Pensen que el gir al centre catalanista sense estridències, seria únicament vist com voler fer una competència electoral a Convergència i que per tant, no seria cap solució pel partit.
En canvi Iceta s’ha postulat partidari de mantenir una línia continuista: que es mantinguin els postulats de esquerra, impulsar un nou impost per transaccions financeres i proposta de primàries obertes fins i tot als no militants.
Amb les seves propostes, Ros s’ha enfrontat a gran part del partit, i moltes d’aquestes federacions diuen veure a Ros, com un ferm catòlic, impulsor de iniciatives com la de prohibir el burka als edificis públics, la qual cosa els hi sembla un clar gir cap a la dreta, que pot deixar fora del partit a amplis sectors progressistes.
Mentrestant Iceta s’ha mostrat disposat a incorporar les propostes de sectors renovadors del partit. Tot sembla com allò que deia una vella cançó italiana d’amor frustrat de Adriano Celentano: “Non ti credo, non ti voglio”.
No se sap que passarà en el congres de la tardor, però l’anàlisi de les federacions metropolitanes no sembla anar gens desencaminada.
Etiquetas: dcmrosvsoblsevval
# entrada de Redaccio : 7:41
Suscribirse a Entradas [Atom]