martes, 12 de julio de 2011

Des de la meva finestra



Mal pinta el deute grec

L'última votació parlamentaria grega, acceptant el dur pla d’ajustament imposat des dels despatxos de Brussel·les, va semblar portar assossegament i tranquil·litat, a borses i bancs europeus. Però estem realment segurs, de que amb aquest nou pla de sanejament financer, Grècia sortirà de deutes, o és que només es tracta de donar temps al temps?

M’agradaria molt tenir l’opinió de que, efectivament, amb aquest segon rescat econòmic, Grècia sortirà del forat i la Unió Europea deixarà endarrere els seus problemes de països despenjats, però malauradament no puc tenir aquesta opinió.

El pla d’aquest segon rescat, porta inclosa una forta pujada d’impostos, l’acomiadament de 100.000 funcionaris i unes privatitzacions per un import de 50.000 milions.
Comencem per aquesta última qüestió: com es podem demanar unes privatitzacions de 50.000 milions, quan fa uns mesos el Financial Times, feia una anàlisi on es relacionaven tots els actius grecs que es podien vendre i no arribaven ni als 20.000 milions?
Com es pot demanar, una forta pujada d’impostos, en un país necessitat de fer créixer la seva economia, quan aquest any esta previst que tingui un deute públic del 150% del PIB i segons l’economia ortodoxa, un país que deu el 90%, no pot créixer de cap de les maneres?
No cal dir, que posar a 100.000 persones més a l’atur, tampoc activa les exportacions (quasi inexistents) en una economia que passa per ser la més tancada de les 27 de la UE, en ser el país amb el més baix pressupost en investigació i per tant amb menors possibilitats d’exportació .

Segons un estudi d’un economista alemany fet sobre 21 països desenvolupats, Grècia ocuparia el primer lloc, en termes d’economia submergida, amb un 25% de la seva economia (1 de cada 4 euros que es mouen). Per una altra banda, segons Transparency Internacional, Grècia és el país més corrupte d’Europa.

Al maig de 2010, davant la forta crisi grega, la UE va decidir donar a Grècia els diners necessaris per poder pagar els venciments de deute que tenia en aquell moment: 110.000 milions d’euros, uns fons aconseguits emeten deute públic d’alguns països europeus.
En aquell moment ja semblava clar, que el pla de rescat a Grècia anava a fracassar posant en risc els 110.000 milions, dels que Espanya va posar 9.700 milions: qualsevol diria que aquí lliguem els gossos amb llonganisses.
Un any desprès, ha set necessari un nou pla de rescat de 90.000 milions, en total ja seran 200.000 milions. Ignoro com podrà Grècia tornar tots aquests milions i dubto que ho pugui fer, en tot cas surten a 17.700 euros per cadascun dels 11.260.000 habitants.

Al maig de 2010, el seu deute públic era del 100% del PIB i segons alguns economistes de relleu, el forat grec era assumible amb una reestructuració o “quita” del 30%. Ara estan en un nivell de deute del 143% del PIB, amb previsió de que a finals d’any arribin al 150%, la qual cosa significa en termes econòmics, que estan en fallida segura o “default”. Actualment, la “quita” perquè Grècia pugui pagar tots els seus deutes no seria del 30%, sinó que possiblement ja sigui del 50%.

Les lamentacions no solucionen problemes, en una UE, on s’ha implantat la política de salvar a qualsevol preu, al país que s’hagi endeutat, malgastant, fonent els ajuts, fins i tot mentint en les seves dades econòmiques oficials, tal i com ho ha fet Grècia, amb total impunitat pels seus politics governants.
Tot aquest seguit de coses, portarà inestabilitat i més problemes a una zona de Unió monetària però no fiscal. On no hi ha, mecanismes de penalització pel país que no acompleixi les normes de bon govern acordades. La unió econòmica havia d’haver començat acompanyada en tot moment de la unió fiscal i per tant política.
Altres països que tenen problemes similars són Irlanda, Portugal i Espanya. Ara Itàlia és un altre país que comença a afegir-se al grup, en saber-se que té un deute del 120% del PIB.

Davant tot aquest mal estat de coses, podria ser que la zona euro tal i com la coneixem ara, estigués en perill de desaparèixer o reformar-se i només fos qüestió de temps.

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]