jueves, 7 de abril de 2011
Des de la meva finestra
Retallades de drets laborals
Estem en un moment de crisi que es aprofitat per dur a terme encara més retallades laborals (reformes laborals, en diuen ells).
Si mirem l’historia dels drets laborals al nostre país, veurem un panorama descoratjador: la classe treballadora tenia més drets laborals l’any 1976 que actualment, uns drets que hem anat perdent en trenta cinc anys de monarquia parlamentaria. Un repàs de la normativa dels últims trenta cinc anys, fica negre sobre blanc com existien drets laborals que actualment han disminuït i fins i tot desaparegut, casualment, en un “estat del benestar”.
Dels 60 dies d’indemnització per any treballat en cas d’acomiadament, amb límit de 5 anualitats del any 1977, hem passat als actuals, 33 dies amb límit de 2 anualitats.
El contracte fix va canviar a la reforma de 1985 al incorporar contractes eventuals i precaris a voluntat de l’empresari.
Tampoc es casual, que l’any 1976, un empresari no podia acomiadar a un treballador mentre estava de baixa mèdica, i en canvi ara ens trobem amb que des de la Reforma Laboral de 1994, es podem acomiadar (i s’està fent) a treballadors de baixa mèdica, mentre estan afectats de greus malalties.
L’any 1976 estava prohibida qualsevol forma de prestamisme laboral, ara en canvi des de la reforma de 1994, estan legalitzades les ETTs que no fan més que prestamisme; contractes brossa, precaris sense cap dret laboral, que simplement paguen a tant l’hora treballada.
Un estudi de les reformes laborals d’aquests últims trenta cinc anys, posa en evidència que pràcticament s’han retallat els drets laborals en tots els àmbits, des de la contractació, fins l’acomiadament que ara és pràcticament lliure, o per a ser més exactes amb ben poca cosa es dóna judicialment per bo, un acomiadament que pot tenir moltes altres causes. En definitiva, en aquests trenta cinc anys de monarquia parlamentaria, la classe obrera hem passat de una certa seguretat laboral, a una total precarietat en el lloc de treball.
Una pèrdua de drets laborals en clar benefici del sector empresarial del país. Pot ser que quan alguns polítics s’omplen la boca parlant de l’estat del “benestar”, s’estiguin referint al benestar empresarial o patronal.
És molt il·lustratiu, que el patró Botín, desprès de les últimes reformes laborals, el dilluns passat en la reunió empresarial, va sortir en defensa de Zapatero i va encoratjar als empresaris a recolzar-lo, per tant davant de l’aplaudiment del patró de patrons, sembla fora de qualsevol dubte, que aquest govern del PSOE el que està fent és una política neoliberal.
Etiquetas: retallddretlabor
# entrada de Redaccio : 7:37
Suscribirse a Entradas [Atom]