viernes, 11 de marzo de 2011

Desde la meva finestra



Conseqüències humanes de la crisi   
La crisi, amb tots el seus efectes “col·laterals”, esta deixant veure les seves conseqüències més perjudicials pels ciutadans. Les consultes psiquiàtriques han fet palesa les pitjors previsions; s’han augmentat i molt, les de persones que en quedar-se sense feina, s’han enfonsat psíquicament; algunes estan en una situació límit, i a la manca d’ingressos s’afegeix un intens malestar que es desprèn del entorn familiar.
S’ha publicat que les consultes mediques al 2010, respecte l’any anterior, han augmentat en un 41%, i es comencen a plantejar, que de continuar aquest increment, es tindran de augmentar el nombre de consultoris psiquiàtrics.

S’estan receptant medicaments com ansiolítics o antidepressius per aquests casos, quan el millor medicament seria que aquests pacients trobessin un lloc de treball.
Les síndromes més freqüents en aquests pacients solen ser, nerviosisme, ansietat, insomni, sensació d’ofegament, apatia i tristor. Aquí s’ha d’afegir, el patir vertigen, mal de cap i algunes altres dolences somàtiques. Diuen que estadísticament, el major nombre de casos són homes que han perdut la feina, de entre 30 i 60 anys.

Últimament hem conegut a traves de la premsa, com es van trobant persones mortes en les vies del tren: hem vist com l’any passat i entre altres, va haver un cas a Pola de Lena a l’abril i al desembre un altre a Segovia. En aquest any, a Orense i Vilafranca al febrer. A Benifaió i Sitges al març.
Preguntats els psiquiatres, diuen que l’enfonsament psíquic, efectivament pot portar al suïcidi, però el que no poden assegurar, és que els últims suïcidis s’hagin produït motivats per la crisi.
Aquesta fora sens dubte, la cara més greu de la crisi, que el desequilibri psíquic pogués portar al suïcidi a persones que no són suficientment fortes, psíquicament parlant.
De qualsevol forma, és aquesta una previsió que no contempla el sistema de lliure mercat, que no preveu una situació de crisi econòmica, molt menys la situació de desesperació en persones que perdent la feina, perdent també la seva casa, la seva estabilitat i fins i tot la seva família. Potser que el nostre Govern Zapatero, que alguna cosa té a veure amb la crisi, en comptes d’aprovar lleis absurdes com està fent, es dediques a aquestes qüestions, que òbviament són molt més greus, necessàries i urgents.

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]