viernes, 4 de febrero de 2011
Des de la meva finestra
Un fracàs escolar totalment consentit
La gran crisi que tot ho tapa, havia deixat de banda un dels gran problemes que té el nostre país. Un problema, que rau en l’arrel de la crisi, però que ningú sembla tenir intenció de solucionar.
Ja fa tres anys que es va publicar un informe segons el qual, Espanya estava a la cua d’Europa per la baixa qualitat del seu sistema educatiu, una mancança que ara ens han tornat a recordar. Però no ens enganyem, és que Catalunya també ocupa aquesta mateixa última posició en el conjunt espanyol.
Ens enganyaríem a nosaltres mateixos, si penséssim que les dades de l’informe van sorprendre a algú fa tres anys, tot al contrari, la situació feia temps és que era ben coneguda per tots i el que fem és deixar-nos portar per la còmoda inèrcia del model instituït.
Sovint veiem encesos debats sobre el nostre futur en general o sobre cap on volem dirigir els nostres passos, quan cap dels tertulians és capaç d’endevinar, no ja que passarà dintre d’uns mesos, sinó que passarà al dia següent. Per concretar, molt filosofar però els resultats del nostre model educatiu, no els va endevinar ningú.
Tot el que els nostres dirigents són capaços de muntar es fa en present; si es fes en clau de futur, s’adonarien que tot el que vulguin muntar, és irrellevant mentre no hi hagi una educació de qualitat pels joves.
Si els nostres joves no han tingut una formació de qualitat, quan els hi arribi el torn, podran decidir, però possiblement no sabran ni el perquè. Els estem embarcant en un viatge que només pot arribar al port del fracàs.
Si una administració per exemple, fa una obra i sorgeixen problemes, retards o incident, es demanen les més grans responsabilitats. En canvi no es demana cap responsabilitat, als que avalen i mantenen, un sistema educatiu que fracassa any rere any.
Ara els nostres joves es troben amb un nivell educatiu baix i davant una crisi de dimensions incalculables, que provoca una taxa d’atur juvenil del 44%, però malgrat tot, no els hem sentit cridar contra la situació.
Resulta trist de dir i escriure, però de tota la Unió Europea, la nostra joventut és la que consumeix més canabis i cocaina, es a dir, més estupefaents per una joventut amb el major fracàs escolar d'Europa. Davant d'aquest fet, els nostres governs es limiten a dissimular. És ja molt urgent posar solució a aquest problema.
Etiquetas: unfracatotaconsen
# entrada de Redaccio : 7:57
Suscribirse a Entradas [Atom]