martes, 14 de diciembre de 2010
La Tira
El llarg litigi per les obres del Museu Diocesà
Al novembre del 2007 es va inaugurar el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. Un museu pensat en gran part, per encabir les obres de l’art sacre que havien estat guardades i exposades tant en l’antic Seminari, com en un local annex a la parròquia de Sant Martí.
L’enrenou actual arranca de l’any 1995, quan 111 parròquies que pertanyien al bisbat de Lleida, van passar a formar part del bisbat d’Osca. Desprès al 1998, la Nunciatura reclamà que 112 obres de art sacre dipositades en el Museu Diocesà de Lleida, fossin lliurades al bisbat de Barbastre. Al 2007, tant la Conferencia Episcopal com la Signatura Vaticana, sol·liciten que aquestes peces d’art siguin reintegrades al bisbat de Barbastre. Mentre tot això passava, un grup de lleidatans es van organitzar fundant l’Associació Amics del Museu Diocesà, que defensa continuar tenint les obres d’art a Lleida i mantenir la unitat de la col·lecció, i que últimament van instar un procés judicial en aquest sentit per la via civil, encara pendent de resolució.
A finals del passat octubre, el bisbe de Lleida sense pensar amb els veïns de la ciutat, sense comptar amb l’opinió dels seus feligresos, va anunciar que renunciava a continuar litigant per les peces d’art sacre en discussió, de la mateixa manera va demanar a la Generalitat “retornar les peces reclamades als seus legítims propietaris”. La Generalitat es va oposar, al·legant que les obres del Museu de Lleida estan emparades per la Llei Catalana de Patrimoni Cultural.
Crida l’atenció, que el bisbe de Lleida i el Vaticà, semblen actuar com si fossin els jutges del tribunal on esta interposada la demanda judicial dels Amics del Museu i dictin sentencia abans de celebrar-se el judici.
A tot això, els Amics de Museu es senten traïts pel bisbat i demanen que expliqui quines son les seves veritables intencions.
Carme Berlabé, conservadora del Museu Diocesà i coautora del llibre “Dietari del bisbe Meseguer”, va dir que cap de les obres en litigi han estat aconseguides de forma il·lícita: “Totes les obres van arribar al Museu Diocesà mitjançant compra venda i donació, encara que especialment mitjançant permutes”. També va puntualitzar que “Cap de les peces adquirides tenien un ús litúrgic, ja que absolutament totes estaven en desús, arraconades”.Els Amics del Museu fan seves aquestes conclusions, però és que a més, no es poden treure del cap, el contingut del llibre publicat per Ascari Mundó: “L'Opus Dei enfronta Catalunya amb Aragó: l'art sacre de Lleida en joc.
Amb tot l’anterior, trobem a faltar la defensa ferma i decidida sobre la propietat de les obres, par part de l’Alcalde de Lleida, que amb el seu discurs dubitatiu dona la impressió de voler quedar bé amb tothom, quan aquesta és la millor manera de quedar malament amb tots. L’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, sembla defensar de totes, totes, les tesis del partit socialista aragonès, per tal de poder convertir al seu president Marcelino Iglesias, en un “defensor” d’Aragó, de cara a les properes eleccions.
No hem d’oblidar, que el museu va tenir un pressupost de 13,5 milions d’euros, que va estar finançat per la Generalitat amb 8,11 milions d’euros i la resta ho van posar entre Diputació i Ajuntament.
I si un jutge ja ha dit, que els dictàmens del Vaticà, no tenen efectes civils ni a Espanya ni a cap altre Estat, li serà molt difícil al bisbat de Barbastre per manca de fonaments, continuar reclamant unes peces, de les que Lleida pot demostrar no només la seva tinència continuada, sinó també la seva legitima propietat, d’aquí ve segurament, tanta pressió mediàtica vaticana.
Al comentari d’un polític aragonès que deia “Que devuelvan lo que no es suyo”, potser se li tindria de contestar: “Demostrin que el que vostès pretenen no és un pillatge”.
Etiquetas: elllitplobrdmusdioce
# entrada de Redaccio : 8:54
Suscribirse a Entradas [Atom]