martes, 28 de diciembre de 2010
Dia 28
Ajuntament de Lleida
Decret d’Alcaldia
D’ordre del senyor alcalde, es fa saber que fa pocs dies, per motius de desconfiança amb els seus assessors, es va passejar personalment pels carrers de Lleida, per copsar realment, quin és l’estat de coses que hi tenim en aquesta ciutat.
La tasca d’inspecció es va portar a terme des de la més complerta incògnita, per la qual cosa, el paer en cap es va vestir i caracteritzar de Pare Noel, així com cal: gran barba i perruca blanca, vestit i gorro de color vermell amb banda blanca, botes marrons, sac y campana de llautó.
La conseqüència d’aquesta inspecció in situ, va portar al nostre Paer en Cap, a unes necessàries reflexions, que tenen a veure amb la gobernabilitat de la ciutat, però també amb la percepció que en tenen els seus súbdits de la seva acció de govern.
Desprès de donar voltes pels carrers de Lleida amb el sac de regals en una mà i la campa a l’altra, desprès de parlar amb els vianants, que semblaven no sospitar qui era, desprès de copsar en definitiva, el pols del carrer, el nostre alcalde, atès que li agrada fer sempre el que li dona la gana, ha decretat:
No es permetrà passejar gossos pels carrers de Lleida, sense que portin un bolquer posat. Es proveirà als agents de la Guardia Urbana, de bosses de bolquers, que aniran col·locant immediatament, a tots els gossos que trobin pel carrer portant el davall la cua destapat.
Diu haver copsat, que l’opinió general, excepte la d’algun sonat (que sempre ni hi ha algun), és que el veïnat de Lleida, està fins als dallonses, de que cada any els hi pugin la contribució, molts han expressat que es senten literalment atracats, cada cop que paguen el rebut corresponent.
Per a esmenar aquest assumpte, ha decidit posar en marxa una comissió d’investigació, que esbrini, qui coi és, el que puja el rebut de la contribució cada any en aquest ajuntament?
Respecte al preu de l’aigua que tenim a la ciutat, diu haver sentit, com en les curses de braus, opinions diverses: uns opinen que és molt cara i altres opinen que és un robatori. Es clar que l’aigua no ens costa res a la ciutat, però es té de passar per un filtre o colador. El nostre alcalde encarregarà comprar els filtres a les botigues del xinesos, que tenen fama de ser molt barates i així poder abaixar el preu de l’aigua.
S’ha trobat de que l’opinió sobre els carrils bici es ben negativa, la gent pensa que són una inutilitat, i demanen que el cost que van suposar, sigui pagat íntegrament pels pocs que van en bicicleta que són els que ho van demanar. Per tant, cadascun que circuli per la ciutat en bicicleta, ho farà portant la gorra amb la placa que acredita el pagament previ, de la taxa anual de carril bici.
Per tant, així ho decreto i signo, i al que ho incompleixi... ja ho sap; a la garjola de la Paeria.
Decret d’Alcaldia
D’ordre del senyor alcalde, es fa saber que fa pocs dies, per motius de desconfiança amb els seus assessors, es va passejar personalment pels carrers de Lleida, per copsar realment, quin és l’estat de coses que hi tenim en aquesta ciutat.
La tasca d’inspecció es va portar a terme des de la més complerta incògnita, per la qual cosa, el paer en cap es va vestir i caracteritzar de Pare Noel, així com cal: gran barba i perruca blanca, vestit i gorro de color vermell amb banda blanca, botes marrons, sac y campana de llautó.
La conseqüència d’aquesta inspecció in situ, va portar al nostre Paer en Cap, a unes necessàries reflexions, que tenen a veure amb la gobernabilitat de la ciutat, però també amb la percepció que en tenen els seus súbdits de la seva acció de govern.
Desprès de donar voltes pels carrers de Lleida amb el sac de regals en una mà i la campa a l’altra, desprès de parlar amb els vianants, que semblaven no sospitar qui era, desprès de copsar en definitiva, el pols del carrer, el nostre alcalde, atès que li agrada fer sempre el que li dona la gana, ha decretat:
No es permetrà passejar gossos pels carrers de Lleida, sense que portin un bolquer posat. Es proveirà als agents de la Guardia Urbana, de bosses de bolquers, que aniran col·locant immediatament, a tots els gossos que trobin pel carrer portant el davall la cua destapat.
Diu haver copsat, que l’opinió general, excepte la d’algun sonat (que sempre ni hi ha algun), és que el veïnat de Lleida, està fins als dallonses, de que cada any els hi pugin la contribució, molts han expressat que es senten literalment atracats, cada cop que paguen el rebut corresponent.
Per a esmenar aquest assumpte, ha decidit posar en marxa una comissió d’investigació, que esbrini, qui coi és, el que puja el rebut de la contribució cada any en aquest ajuntament?
Respecte al preu de l’aigua que tenim a la ciutat, diu haver sentit, com en les curses de braus, opinions diverses: uns opinen que és molt cara i altres opinen que és un robatori. Es clar que l’aigua no ens costa res a la ciutat, però es té de passar per un filtre o colador. El nostre alcalde encarregarà comprar els filtres a les botigues del xinesos, que tenen fama de ser molt barates i així poder abaixar el preu de l’aigua.
S’ha trobat de que l’opinió sobre els carrils bici es ben negativa, la gent pensa que són una inutilitat, i demanen que el cost que van suposar, sigui pagat íntegrament pels pocs que van en bicicleta que són els que ho van demanar. Per tant, cadascun que circuli per la ciutat en bicicleta, ho farà portant la gorra amb la placa que acredita el pagament previ, de la taxa anual de carril bici.
Per tant, així ho decreto i signo, i al que ho incompleixi... ja ho sap; a la garjola de la Paeria.
Etiquetas: diavintivuit
# entrada de Redaccio : 7:13
Suscribirse a Entradas [Atom]