lunes, 15 de noviembre de 2010
La Tira
Quina és la clàusula salarial amagada del Pacte-Conveni municipal, Sr. Alcalde?
Abans, els ciutadans érem tant confiats, que pensàvem que tot el que feia un Ajuntament tenia garantia de legalitat. Avui dia, desprès de veure tot el que va sortint, diguem que alguns estem col·locant uns interrogants al costat del concepte que teníem.
Un Ajuntament és també, un centre on treballen uns funcionaris que fan possible que aquesta institució funcioni. Uns funcionaris subjectes a unes condicions laborals pactades en un Conveni que es va renovant. En aquest punt està ara el funcionariat de l’Ajuntament de Lleida, intentant renovar el seu Conveni, no sense entrebancs ni problemes; la Junta de Personal formada per 19 membres de cinc seccions sindicals, va plantejar a la Corporació, solucionar d’una vegada per totes, el problema de la total disparitat de sous que tenen assignats els funcionaris, per tant el que van reclamar, és que es fes la relació dels llocs de treball (RLT). La Corporació la tenia compromesa des del 2006, fins i tot el Sr. Alcalde, es va comprometre personalment a fer-la abans de finals de juny de l’any en curs, com que no s’havia fet, quatre seccions sindicals van abandonar la negociació del Conveni (que no la seva feina sindical) al entendre, que aprovar un altre Conveni sense la RLT aprovada, no faria més que augmentar les diferencies salarials ara existents. A qui beneficia no aprovar la RLT?
Però quina va estar la sorpresa d’aquestes quatre seccions sindicals, en comprovar que el dia abans del Ple Municipal se’ls hi va repartir un document tot i dient, que la Corporació amb la UGT, havia aprovat el Conveni en el que no figurava l’apartat de condicions salarials, pel que van demanar certificació al Secretari General de l’Ajuntament, a qui van posar en una situació molt incomoda.
Com resposta van rebre, que la clàusula de condicions econòmiques no hi era, perquè encara s’ho estaven rumiant. Però si ho presentaven al Ple per la seva aprovació, és de suposar que ja tenien decidit el què volien aprovar, el contrari seria aprovar un absurd. O és que potser, pretenien fer una aprovació en absència de la clàusula, i desprès afegir-la pel darrera un cop feta l’aprovació, com ja van fer en una altra ocasió?
Quina deu de ser la finalitat d’amagar la clàusula salarial? El representant de la Corporació no contesta, la dòcil UGT tampoc.
Representants dels treballadors, al·leguen que és la primera vegada que el Pacte-Conveni s’aprova sense consens de tots els grups polítics i seccions sindicals, que s’ha aprovat fent ús de la força que dóna la majoria absoluta, tant en la Corporació (van votar en contra ERC i abstenció CiU, PP i ICV), com en la Junta de Personal. Semblen actituds absolutistes, d’uns que s’omplen la boca contínuament auto qualificant-se de defensors de la democràcia, del consens i de la cohesió.
En reunió amb la Corporació, van preguntar que com es pot dir en el Conveni, que es mantenen els drets adquirits, si s’elimina la clàusula de revisió salarial i la participació dels càrrecs electes de representació sindical en tots els òrgans de gestió del Pacte-Conveni? Sense resposta.
També es van emportar una altra sorpresa, al preguntar en base a quina llei s’havia aprovat el Pacte-Conveni, només amb una secció sindical; la Regidora d’Economia, Montse Mínguez els va contestar: “Aquest Pacte-Conveni està fet i aprovat en base a l’article 27 del meu poble”, una resposta poca solta i prepotent, que demostra no tenir cap argument ni un, però que sembla confirmar la saviesa de Goethe, quan va escriure: “La maldat no necessita raons, en té prou amb un pretext”. Representants dels treballadors entenen, que no és la resposta que s’espera per part d’una senyora, càrrec públic, que cobra el sou màxim de la Diputació i pensen, que Mínguez està obligada a donar en tot moment una resposta ajustada a la legalitat, perquè la Regidora no té “patent de cors”... o sí?
Ara la Corporació diu que han encarregat la relació dels llocs de treball a una empresa. Representants dels treballadors diuen no entendre com es pot encarregar aquesta tasca a Indra, una empresa que a més de organitzar la caòtica consulta de la Diagonal per l’Ajuntament de Barcelona, és proveïdora de material militar. En la seva pagina web es diu: “Indra suministra sistemas basados en tecnología propia a los Ministerios de Defensa e Interior de diferentes países en los cinco continentes y participa en los principales consorcios y programas multinacionales del sector”. Els representants diuen no entendre, com a les manifestacions de “Aturem la guerra”, al febrer de 2003, hi participava l’actual Alcalde i ara contracta una empresa que ven tecnologia militar.
Ara tot queda a expenses de veure que passarà al pròxim Ple de la Corporació i si els grups polítics que no formen part de l’equip de Govern, posaran seny al tema, tot i reclamant les condicions econòmiques del Pacte-Conveni. Els funcionaris municipals diuen mantenir l’esperança, que en moltes ocasions és filla d’abusos protestats.
En tot cas, ens podem arribar a preguntar; si l’equip de Govern Municipal de Lleida, es capaç de manipular aquesta delicada situació que afecta i molt als seus empleats (que per estar on són, tenen la possibilitat de treure els possibles draps bruts a la llum), que poden estar fent amb la resta de ciutadans, que no tenim accés a cap assumpte i documentació municipal?
Abans, els ciutadans érem tant confiats, que pensàvem que tot el que feia un Ajuntament tenia garantia de legalitat. Avui dia, desprès de veure tot el que va sortint, diguem que alguns estem col·locant uns interrogants al costat del concepte que teníem.
Un Ajuntament és també, un centre on treballen uns funcionaris que fan possible que aquesta institució funcioni. Uns funcionaris subjectes a unes condicions laborals pactades en un Conveni que es va renovant. En aquest punt està ara el funcionariat de l’Ajuntament de Lleida, intentant renovar el seu Conveni, no sense entrebancs ni problemes; la Junta de Personal formada per 19 membres de cinc seccions sindicals, va plantejar a la Corporació, solucionar d’una vegada per totes, el problema de la total disparitat de sous que tenen assignats els funcionaris, per tant el que van reclamar, és que es fes la relació dels llocs de treball (RLT). La Corporació la tenia compromesa des del 2006, fins i tot el Sr. Alcalde, es va comprometre personalment a fer-la abans de finals de juny de l’any en curs, com que no s’havia fet, quatre seccions sindicals van abandonar la negociació del Conveni (que no la seva feina sindical) al entendre, que aprovar un altre Conveni sense la RLT aprovada, no faria més que augmentar les diferencies salarials ara existents. A qui beneficia no aprovar la RLT?
Però quina va estar la sorpresa d’aquestes quatre seccions sindicals, en comprovar que el dia abans del Ple Municipal se’ls hi va repartir un document tot i dient, que la Corporació amb la UGT, havia aprovat el Conveni en el que no figurava l’apartat de condicions salarials, pel que van demanar certificació al Secretari General de l’Ajuntament, a qui van posar en una situació molt incomoda.
Com resposta van rebre, que la clàusula de condicions econòmiques no hi era, perquè encara s’ho estaven rumiant. Però si ho presentaven al Ple per la seva aprovació, és de suposar que ja tenien decidit el què volien aprovar, el contrari seria aprovar un absurd. O és que potser, pretenien fer una aprovació en absència de la clàusula, i desprès afegir-la pel darrera un cop feta l’aprovació, com ja van fer en una altra ocasió?
Quina deu de ser la finalitat d’amagar la clàusula salarial? El representant de la Corporació no contesta, la dòcil UGT tampoc.
Representants dels treballadors, al·leguen que és la primera vegada que el Pacte-Conveni s’aprova sense consens de tots els grups polítics i seccions sindicals, que s’ha aprovat fent ús de la força que dóna la majoria absoluta, tant en la Corporació (van votar en contra ERC i abstenció CiU, PP i ICV), com en la Junta de Personal. Semblen actituds absolutistes, d’uns que s’omplen la boca contínuament auto qualificant-se de defensors de la democràcia, del consens i de la cohesió.
En reunió amb la Corporació, van preguntar que com es pot dir en el Conveni, que es mantenen els drets adquirits, si s’elimina la clàusula de revisió salarial i la participació dels càrrecs electes de representació sindical en tots els òrgans de gestió del Pacte-Conveni? Sense resposta.
També es van emportar una altra sorpresa, al preguntar en base a quina llei s’havia aprovat el Pacte-Conveni, només amb una secció sindical; la Regidora d’Economia, Montse Mínguez els va contestar: “Aquest Pacte-Conveni està fet i aprovat en base a l’article 27 del meu poble”, una resposta poca solta i prepotent, que demostra no tenir cap argument ni un, però que sembla confirmar la saviesa de Goethe, quan va escriure: “La maldat no necessita raons, en té prou amb un pretext”. Representants dels treballadors entenen, que no és la resposta que s’espera per part d’una senyora, càrrec públic, que cobra el sou màxim de la Diputació i pensen, que Mínguez està obligada a donar en tot moment una resposta ajustada a la legalitat, perquè la Regidora no té “patent de cors”... o sí?
Ara la Corporació diu que han encarregat la relació dels llocs de treball a una empresa. Representants dels treballadors diuen no entendre com es pot encarregar aquesta tasca a Indra, una empresa que a més de organitzar la caòtica consulta de la Diagonal per l’Ajuntament de Barcelona, és proveïdora de material militar. En la seva pagina web es diu: “Indra suministra sistemas basados en tecnología propia a los Ministerios de Defensa e Interior de diferentes países en los cinco continentes y participa en los principales consorcios y programas multinacionales del sector”. Els representants diuen no entendre, com a les manifestacions de “Aturem la guerra”, al febrer de 2003, hi participava l’actual Alcalde i ara contracta una empresa que ven tecnologia militar.
Ara tot queda a expenses de veure que passarà al pròxim Ple de la Corporació i si els grups polítics que no formen part de l’equip de Govern, posaran seny al tema, tot i reclamant les condicions econòmiques del Pacte-Conveni. Els funcionaris municipals diuen mantenir l’esperança, que en moltes ocasions és filla d’abusos protestats.
En tot cas, ens podem arribar a preguntar; si l’equip de Govern Municipal de Lleida, es capaç de manipular aquesta delicada situació que afecta i molt als seus empleats (que per estar on són, tenen la possibilitat de treure els possibles draps bruts a la llum), que poden estar fent amb la resta de ciutadans, que no tenim accés a cap assumpte i documentació municipal?
Etiquetas: pactconveajunta
# entrada de Redaccio : 8:18
Suscribirse a Entradas [Atom]