viernes, 19 de noviembre de 2010
Des de la meva finestra
Fa falta un sistema de retribucions salarials igualitàries per la classe política
Segons informa la premsa, el president Montilla cobra el doble que el president Zapatero. La informació diu que Zapatero té un sou de 78.000 euros l’any, mentre que el sou de Montilla és de 144.000 euros. Costa d’entendre que un president d’una autonomia cobri el doble que el president del Govern de l’Estat.
L’autonomia de la que gaudeixen comunitats autònomes i ajuntaments, fa que cadascuna d’aquestes administracions, aprovi els seus propis sous i que si es fa una comparativa, es veu de que apareixen diferencies notables: Patxi López (lehendakari) cobra 100.000 euros, Barreda (president Castilla La Mancha) cobra 96.000 euros i Aguirre (presidenta Com. Madrid) cobra 90.000 euros.
Entre els presidents autonòmics que menys cobren estan Revilla (Cantabria) que cobra 59.000 euros i Camps (Com. Valenciana) que cobra 67.000 euros.
I en què es diferencia la fixació de sous de la classe treballadora, de la que té la classe política? Doncs que en el primer cas, el sou es fixa en un acord entre empresari i treballadors (o els representants d’aquests), en canvi en el segon cas, són els propis polítics, els qui unilateralment es fixen el seu sou sense tenir de posar-se d’acord amb qui els paga, es a dir, amb els contribuents.
En certa manera, és una gran incoherència i tal vegada una prova més, de que en aquest país la democràcia es encara bastant imperfecta. Qui pot entendre, que precisament els que s’omplen la boca contínuament parlant de democràcia, d’acords, de diàleg, cohesió i de consens, resulta que ells, ni dialoguen, ni acorden, ni consensuen els seus sous amb els administrats? Tot plegat, sembla com un compte per a nens, on el llop abusa de la confiança de la caputxeta vermella. Hi ha ciutadans que diuen començar a veure a la classe política com la nova aristocràcia, i ja sabem que aristocràcia va unida a privilegis.
Fa falta legislar urgentment un sistema d’enteniment entre la classe política i els ciutadans en matèria de retribucions salarials. Si més no, un fixament de màxims. Cal igualar en definitiva, els drets salarials de la nostra classe política amb els de la resta de ciutadans.
Segons informa la premsa, el president Montilla cobra el doble que el president Zapatero. La informació diu que Zapatero té un sou de 78.000 euros l’any, mentre que el sou de Montilla és de 144.000 euros. Costa d’entendre que un president d’una autonomia cobri el doble que el president del Govern de l’Estat.
L’autonomia de la que gaudeixen comunitats autònomes i ajuntaments, fa que cadascuna d’aquestes administracions, aprovi els seus propis sous i que si es fa una comparativa, es veu de que apareixen diferencies notables: Patxi López (lehendakari) cobra 100.000 euros, Barreda (president Castilla La Mancha) cobra 96.000 euros i Aguirre (presidenta Com. Madrid) cobra 90.000 euros.
Entre els presidents autonòmics que menys cobren estan Revilla (Cantabria) que cobra 59.000 euros i Camps (Com. Valenciana) que cobra 67.000 euros.
I en què es diferencia la fixació de sous de la classe treballadora, de la que té la classe política? Doncs que en el primer cas, el sou es fixa en un acord entre empresari i treballadors (o els representants d’aquests), en canvi en el segon cas, són els propis polítics, els qui unilateralment es fixen el seu sou sense tenir de posar-se d’acord amb qui els paga, es a dir, amb els contribuents.
En certa manera, és una gran incoherència i tal vegada una prova més, de que en aquest país la democràcia es encara bastant imperfecta. Qui pot entendre, que precisament els que s’omplen la boca contínuament parlant de democràcia, d’acords, de diàleg, cohesió i de consens, resulta que ells, ni dialoguen, ni acorden, ni consensuen els seus sous amb els administrats? Tot plegat, sembla com un compte per a nens, on el llop abusa de la confiança de la caputxeta vermella. Hi ha ciutadans que diuen començar a veure a la classe política com la nova aristocràcia, i ja sabem que aristocràcia va unida a privilegis.
Fa falta legislar urgentment un sistema d’enteniment entre la classe política i els ciutadans en matèria de retribucions salarials. Si més no, un fixament de màxims. Cal igualar en definitiva, els drets salarials de la nostra classe política amb els de la resta de ciutadans.
Etiquetas: fafalusistdretribsala
# entrada de Redaccio : 0:31
Suscribirse a Entradas [Atom]