jueves, 25 de noviembre de 2010
Col·laboradors
L’excursió a Montserrat
Hens a arribat un comentari amb fotos; explica que aquest estiu un grup d’una quinzena d’amics/es, van anar a Montserrat tot i fent una excursió.
Es tractava de passar el dia visitant el Monestir i els seus voltants. Diu que la conversa en les taules de la cafeteria, es va tornar tensa a l’hora de dinar, allí va sortir la precària situació que planeja per sobre el mon laboral i és que gairebé tots ells/es, senten de prop el problema, al tenir algun familiar que des de fa temps està a l’atur. Un dels assistents va comentar, la publicació de la premsa local, on es diu que a Lleida hi havia més de 25.000 aturats.
Diu que els comentaris cada vegada més encesos, anaven fent responsable de la crisi laboral al Govern de Zapatero i per extensió al de la Generalitat perquè són els mateixos. Es comentà que els qui estan a l’atur es veuen atrapats en una espiral de necessitat-mendicitat; no troben feina i tenen d’anar a les dependències dels Serveis d’Ocupació de la Generalitat, a sol·licitar una ampliació de prestació d’atur.
Una lamentable situació per 650.000 aturats (a Catalunya), que saben perquè s’ha publicat, que no es dona en altres països, ja que en el nostre país el sector productiu, que ja no era massa potent, ha esclatat amb la crisi i ha desaparegut.
Un sentiment en forma de confusió-desesperació va aparèixer entre els amics i una de les assistents, van proposar col·locar-se per la tarda, enfront la basílica per demanar “en pregaria” un canvi de Govern a la Generalitat. Poc després, es van afegir a la celebració del “cant del virolai” de les sis de la tarda i van acompanyar a tots els assistents a l’interior de la basílica on van continuar amb les seves pregaries demanant una solució al problema.
Segons expliquen, en aquest grup hi havia simpatitzants de diversos colors polítics, el que va sorprendre, és que fossin persones de vot confessat socialista, les que van proposar aquesta pregaria col·lectiva.
Des del respecte a les creences religioses i d’acord amb aquest relat, no podem per menys que confessar la nostra consternació, davant uns indicis tant clars de desesperança col·lectiva.
Etiquetas: excuamonts
# entrada de Redaccio : 0:40
Suscribirse a Entradas [Atom]