lunes, 30 de agosto de 2010

Des de la meva finestra

Un nou concepte sobre la felicitat?




El president del Sistema de Reserva Federal dels Estats Units, Ben Bernake, en un discurs a la Universitat de Carolina del Sur, va parlar sobre “L’economia de la felicitat”, fent-se ressò d’una nova corrent que ha sorgit amb la crisi, entre alguns acadèmics. Diu que han fet unes enquestes, que demostren sistemàticament que el que importa a la gent es ser feliç, encara que desprès cadascun ho entengui a la seva manera. Que ni els diners fan la felicitat ni que tampoc són capaços de comprar-la.

Diu que els rics són més feliços que els pobres, però que els països rics no són més feliços que els pobres, que la felicitat depèn de les expectatives i de la estabilitat en la vida. D’aquesta enquesta destaquen dos aspectes: la sociabilitat i la adaptabilitat. Diuen que a més xarxes familiars i socials, la gent és més feliç. Que quant més internet, més sociabilitat, més cohesió, més felicitat.

La conclusió que n’extreuen, és que tots acabem adaptant-nos, al que no semblava suportable en altres condicions. La qual cosa, diu que explica, la relativa calma social que tenim en aquests temps de greu crisi, i que en aquesta situació, la conseqüència d’una personalitat colpejada per les circumstàncies, en forma de una manca en l’acte de consum individual, que impedeix donar resposta a certes necessitats, accentua desequilibris psicològics. Per tal cosa, diu que no és casual, que quan falla el mercat ens quedem sentint-nos com a buits. Acaben dient, que tot s’ha de reconduir cap un canvi cultural profund; cap a l’economia de la felicitat. Vist així, fins i tot pot semblar que ara volen passar de la economia de mercat a la economia de la felicitat.

No sé fins quin punt, totes aquestes teories que han aparegut en un moment d’angoixant crisi econòmica, poden ser certes o no, ni tampoc que opina d’elles, una persona que està en la greu situació d’atur de llarga durada i sense esperances de recol·locació, però jo davant de la greu crisi que patim, soc d’aquells que pensen que si funciona la economia hi ha felicitat, i no puc evitar recordar a un company de feina quan fa anys deia: “Mira, cada vegada som més vells, més rucs i més pobres”. Potser no és una cita de les més elegants, però pot resumir el clima social que avui ens envolta, mentre els oficialistes continuen buscant desesperats l’agulla de la solució, en el paller d’una crisi, que desgraciadament es realimenta a ella mateixa.

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]