miércoles, 19 de mayo de 2010
Des de la meva finestra
Desequilibri demogràfic
L’actual estat demogràfic de la província de Lleida, il·lustra sobre quins resultats donen les polítiques de família que s’han portat a terme en aquest país; s’acaben de publicar unes dades, segons les quals, la província compta amb 15.000 jubilats més que menors, es veu ben a les clares, que des de l’Estat, però tampoc des de la Generalitat, s’han fet polítiques incentivadores per augmentar les famílies (ni els Governs actuals, ni cap dels anteriors).
Lleida té una població envellida com en altres províncies, però on més es veu aquest fenomen és en els pobles petits; ni hi ha que només hi viuen ancians.
Segurament, les polítiques de família adequades, són aquelles que ajuden a tenir i criar fills; és una practica que porta fent França, com tot el nord d’Europa i Alemanya des de fa molts anys, En canvi a Espanya el tenir un fill continua sent una gran càrrega econòmica.
L’últim informe publicat, diu que Austràlia i Noruega són els millors països per criar els fills, mentre que les mares de Afganistán i algunes regions d’Àfrica, és on pitjor ho tenen. L’informe atén a paràmetres d’accés a la educació, ajuts, accés als serveis sanitaris i oportunitats econòmiques. En un llistat de 160 països, encapçalat per Noruega, seguida de Austràlia, Islàndia, Suècia, Dinamarca, Nova Zelanda, Finlàndia, Holanda, Bèlgica, Alemanya i França; Espanya queda en el lloc tretze.
Els pitjors llocs del llistat són pels països en vies de desenvolupament, on es constata que si bé hi ha més naixements, també s’enregistra una elevada mortaldat, tant entre les mares durant la gestació, com entre els nens, dels que es diu, que en moren uns 9 milions cada any, abans de complir els cinc anys. Les causes solen a ser sanitàries i de malnutrició
Repassant el llistat, resulta una mica sorprenent comprovar que Estats Units està en el lloc número 28, degut principalment a la elevada tassa de mortaldat materna (una mare de cada 4.800), incomprensiblement es una de les més elevades del mon desenvolupat. També en EEUU és on hi ha una baixa laboral per maternitat més curta que en altres països. La propaganda diu que “als EEUU tot es possible”, sí, i fins i tot això. En saber-ho ens podem preguntar, pot ser que passin aquestes coses en una potencia econòmica i militar com EEUU ? No seria millor potenciar les polítiques de família en comptes de les polítiques militars? Potser sí, que Obama té raó, en la millora sanitària que persegueix.
En qualsevol cas, si en el nostre país s’haguessin fet polítiques de família, tendents ajudar econòmicament a tenir fills, en aquest moment, no tindríem ara a Lleida, 15.000 jubilats més que menors.
L’actual estat demogràfic de la província de Lleida, il·lustra sobre quins resultats donen les polítiques de família que s’han portat a terme en aquest país; s’acaben de publicar unes dades, segons les quals, la província compta amb 15.000 jubilats més que menors, es veu ben a les clares, que des de l’Estat, però tampoc des de la Generalitat, s’han fet polítiques incentivadores per augmentar les famílies (ni els Governs actuals, ni cap dels anteriors).
Lleida té una població envellida com en altres províncies, però on més es veu aquest fenomen és en els pobles petits; ni hi ha que només hi viuen ancians.
Segurament, les polítiques de família adequades, són aquelles que ajuden a tenir i criar fills; és una practica que porta fent França, com tot el nord d’Europa i Alemanya des de fa molts anys, En canvi a Espanya el tenir un fill continua sent una gran càrrega econòmica.
L’últim informe publicat, diu que Austràlia i Noruega són els millors països per criar els fills, mentre que les mares de Afganistán i algunes regions d’Àfrica, és on pitjor ho tenen. L’informe atén a paràmetres d’accés a la educació, ajuts, accés als serveis sanitaris i oportunitats econòmiques. En un llistat de 160 països, encapçalat per Noruega, seguida de Austràlia, Islàndia, Suècia, Dinamarca, Nova Zelanda, Finlàndia, Holanda, Bèlgica, Alemanya i França; Espanya queda en el lloc tretze.
Els pitjors llocs del llistat són pels països en vies de desenvolupament, on es constata que si bé hi ha més naixements, també s’enregistra una elevada mortaldat, tant entre les mares durant la gestació, com entre els nens, dels que es diu, que en moren uns 9 milions cada any, abans de complir els cinc anys. Les causes solen a ser sanitàries i de malnutrició
Repassant el llistat, resulta una mica sorprenent comprovar que Estats Units està en el lloc número 28, degut principalment a la elevada tassa de mortaldat materna (una mare de cada 4.800), incomprensiblement es una de les més elevades del mon desenvolupat. També en EEUU és on hi ha una baixa laboral per maternitat més curta que en altres països. La propaganda diu que “als EEUU tot es possible”, sí, i fins i tot això. En saber-ho ens podem preguntar, pot ser que passin aquestes coses en una potencia econòmica i militar com EEUU ? No seria millor potenciar les polítiques de família en comptes de les polítiques militars? Potser sí, que Obama té raó, en la millora sanitària que persegueix.
En qualsevol cas, si en el nostre país s’haguessin fet polítiques de família, tendents ajudar econòmicament a tenir fills, en aquest moment, no tindríem ara a Lleida, 15.000 jubilats més que menors.
Etiquetas: desequldemograf
# entrada de Redaccio : 0:23
Suscribirse a Entradas [Atom]