viernes, 7 de mayo de 2010

Des de la meva finestra

Un panorama esfereïdor



L’atur no para d’augmentar en una progressió no ja aritmètica, sinó geomètrica, malgrat que el president Zapatero digui que la tendència “ara canviarà”. Tothom veu ja, que aquestes asseveracions de Zapatero, una vegada rera altra, no són més que un desig que a tots ens agradaria veure complert, però ens quedem amb les ganes.

L’estadística és tossuda i no acompanya les afirmacions de Zapatero; ni la de que “no estàmos en crisis”, ni la de promesa de “reducir la tasa de desempleo hasta dejarla en parámetros cercanos al 7%”, ni aconseguir “un incremento de dos millones de puestos de trabajo”, ni la seva aspiració per aquesta legislatura al “pleno empleo”. Res de tot això s’ha acomplert, en canvi amb el que si ens hem trobat, és amb la dura realitat, amb una taxa d’atur oficial del 20,05% (Oficialment, 4.600.000 aturats).

De la mateixa estadística se’n extreu, que a Lleida la evolució d’aquest paràmetre ha estat bastant més negativa que en altres províncies de tot l’Estat.
Podem començar, per l’any 2007, quan l’INEM estava pagant unes 7.500 prestacions, que és van convertir amb 10.000 al 2009, però que en els dos primers mesos del 2010 ha pujat fins als 24.000 subsidiats a tota la província.
Segons l’INEM, a nivell provincial tenim un total de 28.220 aturats, per tant, el 85,5% del aturats estan rebent el subsidi d’atur.

El cost econòmic de tot aquest desgavell, ens suposa una mitjana de 797 euros per cada subsidiat, és a dir un cost total provincial, de 19 milions d’euros al mes. No hem pogut trobar, el paràmetre que indica l’import que suposa al cap de l’any, el subsidi d’atur a nivell de l’Estat espanyol.

Resulta penós comprovar, que davant d’aquest panorama tan esfereïdor, Zapatero faci culpar un dia sí i un altre també, a la banca de tot aquest desgavell; com si els espanyols no salpiquéssim que estem pagant uns sous elevadíssims a un grup de directius al front del Banc d’Espanya, una institució que té la missió de vigilar l’entramat financer del país, i si les autoritats monetàries no han vigilat, perquè no ho han fet? És que potser els hi va manar algú que no ho fessin ? I si els hi hem pagat uns molt bons sous per fer una feina i no l’han fet, perquè no se’ls fa fora per inútils i que tornin el que han cobrat, o millor encara, perquè no se’ls asseu a la banqueta dels acusats, fins que confessin si algú els va manar mirar cap un altre costat per no veure el desgavell financer durant anys. No ens podem equivocar de gaire, si diem que en aquests moments la precarietat en forma d’atur, és l’empresa que més treballadors congrega de tot el país

I aquí es por al·legar allò tan lliberal que surt a la Constitució, del “lliure mercat”, però o bé l’Estat intervé al començament quan es perfila una possible crisi, o té d’intervenir desprès quan tot ha esclatat, però d’una manera u altra ha d’intervenir, i sinó es així, perquè volem tenir un Estat, de què ens serveix?

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]