miércoles, 28 de abril de 2010
la Tira
El problema de la delinqüència reincident
El comissari de Mossos d'Esquadra de Lleida, creu que la policia no té instruments per afrontar la reincidència delictiva. Considera que cal encarar el problema de la multi reincidència, no ja des d’un punt de vista policial i judicial, sinó que primer s’ha de tractar des del punt de vista polític.
Creiem que té tota la raó: Legalment, la condemna de presó, està adreçada a la rehabilitació o reeducació social, una finalitat que no és sinó una utopia, ja que la presó per les raons que sigui, generalment no aconsegueix aquest objectiu tan lloable.
A l’any 89, en una entrevista publicada en una revista molt popular, el aleshores Director General de Institucions Penitenciaries, Antoni Asunción, declarava que el 80 % dels interns eren reincidents, per tant, era un reconeixement implícit de que les presons no aconseguien la seva missió, que no era altra que la reeducació social. Que consti que ara continua passant el mateix.
Darrerament en un programa de debat televisiu, en el que per cert, un ex convicte declarà que la presó és un “niu de gàngsters”, unes persones deien gràficament parlant, que els delinqüents en arribar al jutjat “entren per una porta i surten tranquil·lament per una altra”. Allí va haver una persona que incomprensiblement defensava que allò era fals. Però va haver una periodista que va exposar com feia pocs dies, havien estat detinguts i empresonats dos delinqüents que sumaven cada un, unes 220 detencions. Aleshores, vist tot fredament, està clar que qualsevol ciutadà (que és en definitiva, qui paga a policia i a justícia) pot pensar sense risc a equivocar-se massa, que “entren per una porta i tranquil·lament surten per l’altra”.
Estem d’acord en que les necessitats socials van per davant de des lleis, i que en conseqüència, les lleis apareixen desprès esperonades per la problemàtica, però també tenim de dir d’una forma clamorosa, que en trenta anys de constitució aquest problema de la multi reincidència no s’ha resolt, es més casi diríem que no hi ha hagut voluntat de resoldre’l. I aquí no cal parlar de immigrants ni de nacionals, aquí el que cal, és una voluntat clara de fer recular la reincidència en la comissió de delictes.
La recent aprovada modificació del Codi Penal, permetrà enviar a presó als reincidents els caps de setmana; veurem si això funciona.
En tot cas, si la lloable rehabilitació o reeducació social no és possible, perquè durant trenta anys ha fet fallida, potser es tindrà de pensar una altra cosa, o una altra filosofia, perquè la institució penitenciaria ha de ser útil als ciutadans que la paguen.
El comissari de Mossos d'Esquadra de Lleida, creu que la policia no té instruments per afrontar la reincidència delictiva. Considera que cal encarar el problema de la multi reincidència, no ja des d’un punt de vista policial i judicial, sinó que primer s’ha de tractar des del punt de vista polític.
Creiem que té tota la raó: Legalment, la condemna de presó, està adreçada a la rehabilitació o reeducació social, una finalitat que no és sinó una utopia, ja que la presó per les raons que sigui, generalment no aconsegueix aquest objectiu tan lloable.
A l’any 89, en una entrevista publicada en una revista molt popular, el aleshores Director General de Institucions Penitenciaries, Antoni Asunción, declarava que el 80 % dels interns eren reincidents, per tant, era un reconeixement implícit de que les presons no aconseguien la seva missió, que no era altra que la reeducació social. Que consti que ara continua passant el mateix.
Darrerament en un programa de debat televisiu, en el que per cert, un ex convicte declarà que la presó és un “niu de gàngsters”, unes persones deien gràficament parlant, que els delinqüents en arribar al jutjat “entren per una porta i surten tranquil·lament per una altra”. Allí va haver una persona que incomprensiblement defensava que allò era fals. Però va haver una periodista que va exposar com feia pocs dies, havien estat detinguts i empresonats dos delinqüents que sumaven cada un, unes 220 detencions. Aleshores, vist tot fredament, està clar que qualsevol ciutadà (que és en definitiva, qui paga a policia i a justícia) pot pensar sense risc a equivocar-se massa, que “entren per una porta i tranquil·lament surten per l’altra”.
Estem d’acord en que les necessitats socials van per davant de des lleis, i que en conseqüència, les lleis apareixen desprès esperonades per la problemàtica, però també tenim de dir d’una forma clamorosa, que en trenta anys de constitució aquest problema de la multi reincidència no s’ha resolt, es més casi diríem que no hi ha hagut voluntat de resoldre’l. I aquí no cal parlar de immigrants ni de nacionals, aquí el que cal, és una voluntat clara de fer recular la reincidència en la comissió de delictes.
La recent aprovada modificació del Codi Penal, permetrà enviar a presó als reincidents els caps de setmana; veurem si això funciona.
En tot cas, si la lloable rehabilitació o reeducació social no és possible, perquè durant trenta anys ha fet fallida, potser es tindrà de pensar una altra cosa, o una altra filosofia, perquè la institució penitenciaria ha de ser útil als ciutadans que la paguen.
Etiquetas: eprobdelinreincid
# entrada de Redaccio : 8:32
Suscribirse a Entradas [Atom]