miércoles, 14 de abril de 2010
la Tira
Quan un pont passa per sobre del seu pressupost
És normal que els ponts es construeixin per unir dos riberes de un riu, és habitual que serveixin per facilitar el passar d’un costa a l’altre, el que ja no és tant comú, és que un pont pressupostat per enginyers que s’entén, saben el que es toquen, acabi costant un 40% més, del seu pressupost inicial.
Que ara se’ns digui, que els 3,1 milions d’euros (516 milions de pessetes) de sobrecost, queden justificats amb un afegit de 1,3 milions d’euros addicionals per reforçar els pilars i amb una altre afegit de 1,8 milions d’euros més, per adaptar la futura estació d’autobusos sota l’estructura de la part dreta del pont.
Que el pont de “Príncep de Viana” va estar dissenyat per un enginyer prestigiós, és una cosa que ningú ha posat en dubte. Per tant és de suposar, que aquest senyor sabia ja quan va acudir in situ a posar la primera pedra del projecte al 29/03/2007, que els pilars tenien d’anar reforçats. Podríem entendre un petit desviament, però compte, que estem parlant de 1,3 milions d’euros (216 milions de pessetes).
D’un altra banda, l’increment amb 1,8 milions d’euros per adaptar l’estructura a la futura estació d’autobusos, també ho tenien de saber l’Ajuntament abans de pressupostar el pont. Voleu dir que no són unes equivocacions massa voluminoses, parlant en termes dineraris, quan pugen 3,1 milions més, del que es va publicar i per tant, se’ns va dir en un principi?
En tot cas, se’ns acut pensar en el cas de Jaume Matas a Balears, encausat en un jutjat, per autoritzar un sobrecost del 100% en la construcció del velòdrom de Palma.
D’acord que al Pont de Príncep de Viana el sobrecost ha estat inferior; d’un 40%, però també és força cridaner, perquè en tot cas, encara no ens han dit, on acaba el sobrecost permès i comença el sospitós o delictiu.
És normal que els ponts es construeixin per unir dos riberes de un riu, és habitual que serveixin per facilitar el passar d’un costa a l’altre, el que ja no és tant comú, és que un pont pressupostat per enginyers que s’entén, saben el que es toquen, acabi costant un 40% més, del seu pressupost inicial.
Que ara se’ns digui, que els 3,1 milions d’euros (516 milions de pessetes) de sobrecost, queden justificats amb un afegit de 1,3 milions d’euros addicionals per reforçar els pilars i amb una altre afegit de 1,8 milions d’euros més, per adaptar la futura estació d’autobusos sota l’estructura de la part dreta del pont.
Que el pont de “Príncep de Viana” va estar dissenyat per un enginyer prestigiós, és una cosa que ningú ha posat en dubte. Per tant és de suposar, que aquest senyor sabia ja quan va acudir in situ a posar la primera pedra del projecte al 29/03/2007, que els pilars tenien d’anar reforçats. Podríem entendre un petit desviament, però compte, que estem parlant de 1,3 milions d’euros (216 milions de pessetes).
D’un altra banda, l’increment amb 1,8 milions d’euros per adaptar l’estructura a la futura estació d’autobusos, també ho tenien de saber l’Ajuntament abans de pressupostar el pont. Voleu dir que no són unes equivocacions massa voluminoses, parlant en termes dineraris, quan pugen 3,1 milions més, del que es va publicar i per tant, se’ns va dir en un principi?
En tot cas, se’ns acut pensar en el cas de Jaume Matas a Balears, encausat en un jutjat, per autoritzar un sobrecost del 100% en la construcció del velòdrom de Palma.
D’acord que al Pont de Príncep de Viana el sobrecost ha estat inferior; d’un 40%, però també és força cridaner, perquè en tot cas, encara no ens han dit, on acaba el sobrecost permès i comença el sospitós o delictiu.
Etiquetas: quaunpontpaspersob
# entrada de Redaccio : 8:29
Suscribirse a Entradas [Atom]