jueves, 8 de abril de 2010

la Tira

Quan el deute municipal se’ns vol disfressar de superàvit

En el Ple de l’Ajuntament de Lleida en l’últim divendres del mes passat, va aprovar amb els vots de PSC i ERC, la liquidació del pressupost de l’any 2009.
Desprès, qui va aconseguir unir a tota l’oposició enfront l’equip de Govern va estar la regidora d’Economia; Mínguez va presumir (és la seva costum) d’haver-ho fet tant bé, que fins i tot s’havia acabat l’any 2009 amb un superàvit de 5,1 milions d’euros. Aquí la oposició en ple, li va recordar a la riallera regidora, que en realitat es va acabar l’any amb 13 milions d’euros més, de deute que l’any passat. Enxampada en la seva mentida, Mínguez no va saber argumentar el perquè a un deute l’havia qualificat com superàvit. La regidora es va defensar dient que aquest endeutament és legal. Només faltaria que no ho fos, però no era aquesta la qüestió que li estaven proposant.
Potser aquí li va faltar explicar, que l’Ajuntament legalment parlant, es pot endeutar fins un percentatge del seu patrimoni valorat, és precisament per aquesta qüestió, que l’Ajuntament no para mai de comprar edificis i patrimoni.

Desprès l’oposició, va exposar que en temps de crisi, fora convenient rebaixar impostos com l’IBI. Mínguez en nom de l’equip de Govern va rebutjar la proposta un cop més, amb una comparació absurda: diu que qualsevol pare amb un fill adolescent paga més de mòbil a l’any que de IBI. Com que evidentment, no té arguments per rebatre aquesta encertada proposta de l’oposició, va anar al que és més fàcil; comparar una mongeta amb un piano de cua. I perquè no, comparar el sou de pare de l’adolescent, amb el de una regidora de l’equip de Govern? Perquè a veure, quan es cobra tenint el sou màxim de diputat de la Diputació, tres presidències de ens locals i a la vegada s’és Conseller General de la Caixa de Catalunya, quant suma tot això a final d’any? S’assembla al sou del pare, de l’adolescent que gasta més de mòbil a l’any que de IBI, o no? O dit d’una altra forma, si tots els veïns de Lleida cobréssim de diputat, de tres presidències i de Conseller de la Caixa de Catalunya, potser no se’ns faria tant costa amunt pagar l’elevat rebut de l’IBI, un rebut que tot sigui dit, aquest mateix equip de Govern ens puja un 10% cada any, en una pujada clarament progressista.

En definitiva, si ja pagàvem uns impostos molt elevats, ara amb un deute afegit de 13 milions d’euros més (2.163 milions de ptas), és de suposar que continuaran pujant-nos no només l’IBI, sinó també tots els demés impostos; això pinta mal.

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]