lunes, 26 de abril de 2010
Des de la meva finestra
Zapatero esta ultimant la implantació del “copago” en la Sanitat Pública
Han estat ja altres governs, tant del PSOE com del PP, qui han provat de tirar endavant el copago en la sanitat pública. L’aposta més contundent va estar la del ministre Romay Becaria, en el Govern del PP, qui a l’any 96 va proposat ja obertament, una fórmula de copagament sanitari; es a dir el que cada cop que un pacient visitava al metge tenia de pagar una quantitat simbòlica. Era segons deia Romay Becaria, una mesura que havia de tenir un efecte dissuasori i per tant a finals d’any comptabilitzaria un estalvi considerable en la factura de Sanitat.
El enrenou que es va muntar va estar gran, però el curiós és que entre els que protestaven estaven persones molt significades del PSOE, el mateix partit que ara en el Govern està ultimant la implantació del copago.
De fet qui va començar per part socialista, va estar la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, al poc d’ocupar el càrrec. Com s’entén aquesta hipocresia amb majúscules?
El Govern Zapatero porta un any preparant formules de copago, des d’un grup de treball muntat per tècnics del Ministerio de Economía y Hacienda. La ministra Elena Salgado ha decidit ja, que sigui 2011 l’any en que es posi en marxa una altra reforma econòmica que ens perjudica a tots. La base d’aquesta proposta consisteix en que el PP estarà previsiblement d’acord, ja que també ho va proposar al seu dia.
Però Zapatero ho proposa i Montilla tant preocupat ell (de boquilla) per tot el que és públic, s’hi afegeix.
Fa poc la ministra de Sanidad, Trinidad Jimenez, va viatjar a EEUU per conèixer de prop el sistema de pagament nord americà, ara precisament, que Obama intenta que aquest sistema passi a públic.
Segons un informe del Govern: “les Comunitats Autònomes son incapaces de fer front a més del 40% de les factures sanitàries” i diu que el 70% de la despesa en medicaments, la fa el 20% de la població exempta de pagament.
Que sapiguem, ja des de fa molts anys, paguem un copago amb les medicines, es a dir paguem tots menys els pensionistes. Però ara, el que se’ns demana és pagar també per les visites al metge, és a dir pagar encara que sigui poc, pel que ja havíem pagar.
I si ja paguem prou pels medicaments, perquè tenim de pagar encara més?
O dit d’un altra manera, si la Seguretat Social o Sanitat Pública, emblema de l’estat del benestar, són totalment de pagament, en que queda l’Estat del Benestar, en paraules potser...?
Ens preguntem si tenir de pagar dues vegades pel mateix, es una mesura socialista?
Etiquetas: zpvolimplancopago
# entrada de Redaccio : 1:18
Suscribirse a Entradas [Atom]