NOTICIES DE LLEIDA

Cada cop que s’atansa un canvi de Govern, un servidor ho ensuma; no em preguntin com, però ho veig a venir. Vaig encertar de ple i sense cap mena de dubte, els canvis de González-Aznar i el del Aznar-Zapatero.

En que em baso per fer aquestes asseveracions? Doncs en les petites coses que veig pel meu voltant social. I ara començo a percebre un altre cop les mateixes vibracions, les mateixes sensacions, en el sentit de que el canvi de Govern tornarà a succeir dins de poc.

Aznar va sofrir un atemptat del que en va sortir il·lès, la qual cosa el va reforçar i potser ajudar a guanyar les eleccions següents; aquesta va estar “la gran feina” dels etarres.
En aquella època (i així consta en el meu diari) les converses de carrer, giraven en torn a l’atur (que era la meitat que ara) i la corrupció. Els que llavors érem joves, teníem la sensació de que les coses no podien continuar d’aquella manera, i sobretot, els joves pensàvem que estàvem atrapats en un carreró sense sortida; una situació de la que només ens podia alliberar en certa manera, un canvi en la tendència de vot. I això, per bé o per mal, és el que va succeir.

Desprès de vuit anys de Govern Aznar i temps abans de des eleccions de març, ja tenia les mateixes sensacions (encara que, les enquestes deien al contrari), tot i que encara no havien passar els terribles atemptats del 11-M. En aquelles dates, els joves tenien la sensació de inseguretat, de que feia falta un líder nou i jove com Zapatero: De fet, el sentiment de la campanya del “NO A LA GUERRA” promoguda pel PSOE, va capitalitzar la sensació de recolzament electoral en contra del PP, quan els joves i alguns no tan joves, l’únic que feien era protestar en contra d’un estat de guerra mai desitjat .

Cal tenir en compte, de que en aquests anys, l’índex d’atur era molt menor (menys de la meitat que ara) i la prosperitat per tant, era molt major.
Avui la situació és ben diferent; un elevat índex d’atur entre els joves (40%) i la poca prosperitat que plasmen els 4’5 milions d’aturats, són dos dades que impacten i fan de cartell electoral negatiu.
Per tenir una idea de tot plegat, només cal que passegeu pel carrer en horari laboral; gent en edat de treballar deambulant pels carrers, les botigues estan buides de clients (algunes ja tancades) i només funcionen una mica les de tot a cent, en els restaurants el que més funciona és el menú del dia, les botigues de roba es veuen forçades a fer rebaixes perllongades.

En aquest moment, a dos anys de les eleccions generals (si és que no venen anticipades), detecto les mateixes senyals (mentre no hi hagin canvis); les converses al carrer són de desesperança, i si al 2004 dominava l’ambient una sensació de inseguretat que ara es torna a repetir. Ara es parla de crisi, d’atur i de temor a perdre la feina els que la tenen. I por a no trobar-ne els que no en tenen. Aquí ens afegim els que encara no som vells i tenim por a perdre les pensions cotitzades i promeses de tota la vida. Totes aquestes pors miren de reüll preocupat i desconfiat al Govern del PSOE, però sobretot, els joves es tornen a veure en un carreró sense sortida, amb una taxa d’atur del 39%.

Poden passar moltes coses, inclosa una forta crisi de Govern en acabar la presidència de la UE o fins i tot molt abans, en la que De la Vega i Salgado quedin amortitzades. Davant aquestes circumstancies el PP només resta assegut tranquil·lament, en espera de veure passar el cadàver polític de en Zapatero i l’únic que fa el PP de tant en tant, és aixecar una mica la veu per donar a entendre que està present, atén i vigilant; es a dir, que és alternativa de Govern.

Mijail

Etiquetas: zapatuncartelect

# entrada de Redaccio : 0:20