viernes, 26 de marzo de 2010
Des de la meva finestra
La lluita dels “Papás de Alex”
Ja són més d’un milió de ciutadans, els que des de 2007 han sol·licitat l’ajut per la Llei de Dependència. Aquesta llei estableix un termini màxim de sis mesos per concedir l’ajut una vegada sol·licitat. Malgrat tot, hi ha peticions que porten més de dos anys i encara no ha estat concedides. L’incompliment del termini es eludeix amb uns mecanismes legislatius molt complexes; valoracions i exàmens mèdics reiteratius i encadenats, que s’uneixen a tràmits burocràtics molt llargs i feixucs, motiu pel qual el termini no es compleix mai.
Fa uns dos anys es va crear una associació denominada “Papás de Alex” , que es dedica a assessorar legalment a les famílies afectades, perquè les persones dependents puguin rebre assistència o cobrin els diners per a pagar-la.
Colectivo Papás de Alex, es defineixen com un grup de pares i mares de nens discapacitats, que s’han unit per lluitar conjuntament en una causa comú; en defensar els drets dels seus fills.
Antonio Moreno que juntament amb la seva esposa varen fundar l’associació, atenent ja a 300 famílies i vetllen pel acompliment de la Llei, perquè l’Administració faciliti l’ajut amb la major brevetat possible, a cada persona que s’ho mereix per llei.
L’Antonio, a qui des de la Generalitat el qualifiquen com “combatiu i poc comprensiu” exposa un lema: “Perquè es tarda tant en aplicar la Llei de Dependència? Doncs senzillament perquè els ciutadans ho permetem, com permetem també molts altres incompliments legals. Ells juguen constantment a eludir responsabilitats, però busquen els nostres vots quan arriben les eleccions”.
La associació ha resolt amb èxit 104 casos fins ara, dels quals 10 han necessitat intervenció judicial i han estat estimats abans de arribar a judici, el que denota dues coses: primera, que té raó l’associació i segona, que la Generalitat incompleix la llei, perquè estima les pretensions de la associació abans de que es celebri el judici.
Es donen bastants casos, en els que es tardar tant en resoldre, que quan es notifica, la persona depenent ja s’ha mort. Un associat pensa, que dos anys per notificar-li el grau de discapacitat de la seva mare, li sembla una situació de clar abús administratiu, vergonyosa i inexcusable: “Sembla que el problema real, rau en que a la Generalitat no hi ha diners per més casos de Dependencia, potser no ni ha per gran cosa, mentrestant el Govern continua gastant grans imports de diners obrin aeroports deficitaris i ambaixades inútils en tants països com pot. Es veu que aquestes inutilitats deuen de ser més urgents, que atendre a les persones discapacitades del propi país”.
Etiquetas: lalluitpapasdalex
# entrada de Redaccio : 8:50
Suscribirse a Entradas [Atom]