lunes, 15 de febrero de 2010
la Tira
Seguin el rastre del Luigi
A finals d’Octubre de l’any passat va esclatar el cas Pretoria, un assumpte de presumpte finançament irregular, pel que van ser detinguts alguns personatges molt coneguts de la política catalana, entre ells l’ex diputat del PSC, Luis García, “Luigi”, el qual va tenir una empresa constructora: Agrotecsa. Empresa presumptament relacionada amb la trama de Procam, i que va treballar per l’Ajuntament de Lleida als anys noranta.
El passat dijous el grup municipal de CiU va denunciar que estan fent una recerca sobre els contractes que va tenir l’Ajuntament amb aquesta empresa, explicant que van demanar a l’alcalde, Àngel Ros, tota la informació de l’arxiu municipal referent als contractes amb Luigi. Documentació que llei en mà, l’Ajuntament i l’Alcalde estan obligats a facilitar, copia a qualsevol ciutadà que ho demani, raó de més, per donar-la a un grup amb representació al Consistori.
En un primer moment, CiU va demanar la documentació però l’Alcalde els hi va negar. Desprès al ple d’octubre, Ros va convidar als regidors de CiU a examinar-la, per tant, van acudir a l’arxiu municipal on van trobar a faltar, part dels documents sol·licitats, quan és obligatòria la seva custodia.
Isidre Gavín va explicar que la regidora d’Urbanisme, Marta Camps, els va dir que la Paeria havia firmat nou contractes amb Agrotecsa; desprès han trobat que van estar divuit, i que la majoria eren contractes majors i no menors, tal o com la Regidora els hi havia dit. També hi ha expedients que han desaparegut.
Marta Camps, va qualificar immediatament les denuncies de CiU com una informació difosa de la manera més “rastrera”. Pel que sabem, rastrera significa indigna i no es veu per en lloc, que s’hagi donat la informació indignament. Si de cas, el que sí sembla indigne per part del equip de Govern d’un Ajuntament, és que doni informació falsa, tant als ciutadans com a la oposició i que desapareguin expedients urbanístics; més encara si es tracta d’expedients, diguem-ne “compromesos o delicats”, perquè igual ens podem pensar, que s’han fet desaparèixer per evitar que s’acabi descobrint alguna cosa. Fins i tot podria ser, que no s’haguessin destruït, sinó que estiguessin ben guardats en un altre lloc, amagats de mirades critiques, confiant en que CiU no portarà el cas a la Fiscalia Anticorrupció, perquè ho investigui.
Sembla que el legal i raonable fora, al dir la regidora que “han donat la informació i no hi ha cap indici, ni cap irregularitat”, doncs que apareguin tots els expedients; sempre poden dir que se’ls hi havien quedat traspaperats, que ja els han trobat; en definitiva, que hi hagi transparència i s’acaba l’enrenou.
En tot cas, podem aplicar una accepció de la paraula “rastrera”, com pot ser rastrejar l’assumpte tal i com fa CiU. Aquesta és una tasca que tots els grups municipals tindrien de fer, sí és que realment són oposició: rastrejar l’assumpte per aclarir totalment que ha passat amb tots aquests expedients.
De tota manera, en qualsevol país europeu avançat, una situació com aquesta, de “simulada pèrdua de expedients urbanístics delicats”, uniria automàticament a tota la oposició del Consistori, per demanar la dimissió d’una forma irrenunciable, tant de la Regidora d’Urbanisme, com de l’Alcalde, doncs no és acceptable, que es practiqui encara avui dia l’abús de poder (com en temps del franquisme); els ciutadans estem obligats a complir la llei (perquè sinó ens sancionen) i en canvi els governants no.
A finals d’Octubre de l’any passat va esclatar el cas Pretoria, un assumpte de presumpte finançament irregular, pel que van ser detinguts alguns personatges molt coneguts de la política catalana, entre ells l’ex diputat del PSC, Luis García, “Luigi”, el qual va tenir una empresa constructora: Agrotecsa. Empresa presumptament relacionada amb la trama de Procam, i que va treballar per l’Ajuntament de Lleida als anys noranta.
El passat dijous el grup municipal de CiU va denunciar que estan fent una recerca sobre els contractes que va tenir l’Ajuntament amb aquesta empresa, explicant que van demanar a l’alcalde, Àngel Ros, tota la informació de l’arxiu municipal referent als contractes amb Luigi. Documentació que llei en mà, l’Ajuntament i l’Alcalde estan obligats a facilitar, copia a qualsevol ciutadà que ho demani, raó de més, per donar-la a un grup amb representació al Consistori.
En un primer moment, CiU va demanar la documentació però l’Alcalde els hi va negar. Desprès al ple d’octubre, Ros va convidar als regidors de CiU a examinar-la, per tant, van acudir a l’arxiu municipal on van trobar a faltar, part dels documents sol·licitats, quan és obligatòria la seva custodia.
Isidre Gavín va explicar que la regidora d’Urbanisme, Marta Camps, els va dir que la Paeria havia firmat nou contractes amb Agrotecsa; desprès han trobat que van estar divuit, i que la majoria eren contractes majors i no menors, tal o com la Regidora els hi havia dit. També hi ha expedients que han desaparegut.
Marta Camps, va qualificar immediatament les denuncies de CiU com una informació difosa de la manera més “rastrera”. Pel que sabem, rastrera significa indigna i no es veu per en lloc, que s’hagi donat la informació indignament. Si de cas, el que sí sembla indigne per part del equip de Govern d’un Ajuntament, és que doni informació falsa, tant als ciutadans com a la oposició i que desapareguin expedients urbanístics; més encara si es tracta d’expedients, diguem-ne “compromesos o delicats”, perquè igual ens podem pensar, que s’han fet desaparèixer per evitar que s’acabi descobrint alguna cosa. Fins i tot podria ser, que no s’haguessin destruït, sinó que estiguessin ben guardats en un altre lloc, amagats de mirades critiques, confiant en que CiU no portarà el cas a la Fiscalia Anticorrupció, perquè ho investigui.
Sembla que el legal i raonable fora, al dir la regidora que “han donat la informació i no hi ha cap indici, ni cap irregularitat”, doncs que apareguin tots els expedients; sempre poden dir que se’ls hi havien quedat traspaperats, que ja els han trobat; en definitiva, que hi hagi transparència i s’acaba l’enrenou.
En tot cas, podem aplicar una accepció de la paraula “rastrera”, com pot ser rastrejar l’assumpte tal i com fa CiU. Aquesta és una tasca que tots els grups municipals tindrien de fer, sí és que realment són oposició: rastrejar l’assumpte per aclarir totalment que ha passat amb tots aquests expedients.
De tota manera, en qualsevol país europeu avançat, una situació com aquesta, de “simulada pèrdua de expedients urbanístics delicats”, uniria automàticament a tota la oposició del Consistori, per demanar la dimissió d’una forma irrenunciable, tant de la Regidora d’Urbanisme, com de l’Alcalde, doncs no és acceptable, que es practiqui encara avui dia l’abús de poder (com en temps del franquisme); els ciutadans estem obligats a complir la llei (perquè sinó ens sancionen) i en canvi els governants no.
Etiquetas: segerastdluig
# entrada de Redaccio : 7:43
Suscribirse a Entradas [Atom]