lunes, 1 de febrero de 2010
la Tira
La piràmide de Ros
Fa dotze dies que es va inaugurar la Llotja, un projecte entre Teatre i espai per Congressos, que ha estat construït en terreny públic, on abans hi havia el mercat dels pagesos.
Diuen que la empresa CERVAT va pagar a l’Ajuntament 49,5 milions d’euros, per les dues parcel·les on tenen d’anar les torres de la Llotja, un preu que segons es va publicar, les immobiliàries del moment, deien era desorbitat. Parlant de preus, diuen que construir la Llotja ens ha costat 40 milions d’euros i 2’4 milions el projecte, en total 42’4 milions d’euros (7.054 milions de les antigues pessetes), carril-bici que mor davant la Llotja, inclòs. Es a dir, sortim a 353 euros per lleidatà: cadascun que multipliqui per les persones que té a casa seva i sabrà el que li toca "d’apujinyar".
Tenim molts dubtes, sobre que CERVAT hagi pogut pagar els 49,5 milions. Tenin en compte de que és una empresa lligada a Caixa Catalunya, també podria ser, que si algú ha possat els milions, hagi set aquesta caixa, cosa que tampoc acabem d'entendre.
Les lloances per part de la premsa al nou equipament ha estat moltes i tal vegada sospitosament excessives, perquè entre els Veïns de Lleida que van assistir a l’estrena hi va haver opinions de tots tipus, des dels qui van dir que era “molt guapo”, passant per altres que van parlar de que “allí hi ha gastats molts diners”, fins als que opinen que per dintre la sala “sembla un magatzem”. En qüestió de gustos no hi ha discussió. Si de cas, ens fixarem en altres coses: per exemple, és ètic que un Ajuntament es gasti 42’4 milions d’euros en temps de crisi, en una sala teatre-congressos, que potser no era necessari fer-la ara mateix, quan amb aquests diners s’haguessin pogut atendre necessitats mes urgents i peremptòries? No es tractarà d’un projecte electoral per un partit, que és paga amb diners de tots?
A més, és normal que només fer el projecte i la direcció de l’obra, ens costi 2’4 milions d’euros (332 milions de pessetes)? Tantes hores hi ha treballat en el projecte l’arquitecta holandesa Francine Houben? No podien haver buscat un arquitecte més barat... és que potser no tenim aquí a Lleida, un Col·legi d’Arquitectes?
Com inauguració es va representar l’opera “Il trovatore”. La primera representació era gratuïta i estava reservada als càrrecs institucionals o polítics de Lleida, així com per patrocinadors de la Llotja. La segona representació ja era de pagament, es a dir, el poble si vol entrar, a pagar; els comentaris que hem sentit eren d’esperar: “com sempre, el poble està per a pagar”.
Deixant de banda el concepte de sala de concerts, el que té de quedar clar, és que no es pot equiparar a la Llotja amb el Liceu de Barcelona, ja que s’ha de tenir en compte en tot moment, que el Liceu es una sala de concerts de propietat privada i en canvi la Llotja es un espai de propietat publica, encara que donada la obsessió privatitzadora del nostre Alcalde, ho ha fet passar a espai de gestió privada ja abans de inaugurar-ho, perquè aquest canvi? És que potser l’Ajuntament no està capacitat per portar la gestió, o potser és un altra cosa? Què en treu el nostre Alcalde de privatitzar tot el que és públic dels lleidatans?
En resum, molts Veïns de Lleida no acaben d’entendre, la necessitat d’aquesta elevadíssima despesa en temps de crisi, per una sala de concerts, quan ja tenim un Auditori que en l’any 1995, ens va costar 1.300 milions de pessetes. Pel que fa a la destinació per congressos, cal recordar que actualment s’estaven fent al Palau de Vidre. Els Veïns de Lleida, el que comencen a veure, és que aquest Alcalde està fent igual que l’anterior, obra faraònica amb finalitats potser electoralistes, però els carrers de Lleida (per exemple) que potser tenen més utilitat pública, segueixen foradats i apedaçats com sempre.
Els Veïns de Lleida potser xafarem poques vegades la Llotja, a jutjar pels preus que posa el nostre Alcalde, però tenim de xafar cada dia el carrer i no podem caminar sense aixecar la vista del terra, perquè ens exposem a ensopegar i si arribem a caure i ens fem mal, segurament no cantarem “Il Trovatore”, sinó altres cançons més airades, com pot ser aquell fandango del “Quejío robao”. Decididament, els carrers de Lleida que no són nous, estan molt descuidats, però els diners s’han destinat a la Llotja.
Etiquetas: lapiramidero
# entrada de Redaccio : 0:35
Suscribirse a Entradas [Atom]