martes, 2 de febrero de 2010
Des de la meva finestra
Gerardo Díaz Ferrán, president de la COE, ex president de la aerolínea, Air Comet, que va deixar de funcionar a finals d’any, el passat dia 21 de gener, en un esmorzar informatiu a Fórum Europa, va assegurar que la crisi ha mossegat fort l’empresariat del país i que en l’actual situació econòmica, els empresaris “no som el problema, som la solució”.
Díaz Ferrán va posar de relleu la dificultat per la qual travessen els empresaris, molts dels quals han tingut de comprometre, segons ell, el seu patrimoni per no tancar les empreses. Malgrat tot, va parlar de la desaparició d’unes 300.000 empreses fins avui.
El president de la CEOE va criticar la suposada reforma laboral que projecta fer el Govern tot i dient de que “es queda curta”, proposant crear “un nou tipus de contracte estable pels col·lectius d’aturats o joves sense feina”.
Suposem que haurà mirat tots els tipus de contacte laboral que existeixen en la nostra legislació (que ni ha uns quants), i els deu de trobar potser encara massa favorables pels treballadors; potser ell voldria contractes que fossin bastant més precaris dels que hi ha ara, perquè si el que demana, és que aquests col·lectius tinguin “contractes estables”, no cal inventar-ne cap més, simplement els hi donen un lloc de treball fix i tots contents.
En el mateix sentit, el ex empresari de Air Comet, que en fer fallida l’empresa, va declarar poc més o menys, que ell mai hauria comprat un bitllet en la seva pròpia companyia, va dir que “retardar la jubilació és raonable”, i que s’hauria de incrementar la vida laboral fins als 67 ó 68 anys.
Hi ha que veure, la gran influencia que té Díaz Ferrán sobre el Govern central, perquè només havien passat vuit dies, quan Zapatero ja va anunciar que el Govern havia aprovat retardar l’edat de jubilació als 67 anys. Una reforma que cap govern de la democràcia s’havia atrevit a fer en el nostre país. I aquesta coincidència en la edat i el temps, alguna lectura ha de tenir.
Zapatero que durant sis anys s’ha cansat de repetir-nos que no retallaria les prestacions socials i que estava al costat dels treballadors, no ho està demostrant, doncs sembla tot al contrari; tant es així que pel carrer la gent està rebutjant la proposta i ja es coneix com “el pensionazo” del que parla IU. Està clara la intenció de que la crisi la paguem els treballadors.
Díaz Ferrán va posar de relleu la dificultat per la qual travessen els empresaris, molts dels quals han tingut de comprometre, segons ell, el seu patrimoni per no tancar les empreses. Malgrat tot, va parlar de la desaparició d’unes 300.000 empreses fins avui.
El president de la CEOE va criticar la suposada reforma laboral que projecta fer el Govern tot i dient de que “es queda curta”, proposant crear “un nou tipus de contracte estable pels col·lectius d’aturats o joves sense feina”.
Suposem que haurà mirat tots els tipus de contacte laboral que existeixen en la nostra legislació (que ni ha uns quants), i els deu de trobar potser encara massa favorables pels treballadors; potser ell voldria contractes que fossin bastant més precaris dels que hi ha ara, perquè si el que demana, és que aquests col·lectius tinguin “contractes estables”, no cal inventar-ne cap més, simplement els hi donen un lloc de treball fix i tots contents.
En el mateix sentit, el ex empresari de Air Comet, que en fer fallida l’empresa, va declarar poc més o menys, que ell mai hauria comprat un bitllet en la seva pròpia companyia, va dir que “retardar la jubilació és raonable”, i que s’hauria de incrementar la vida laboral fins als 67 ó 68 anys.
Hi ha que veure, la gran influencia que té Díaz Ferrán sobre el Govern central, perquè només havien passat vuit dies, quan Zapatero ja va anunciar que el Govern havia aprovat retardar l’edat de jubilació als 67 anys. Una reforma que cap govern de la democràcia s’havia atrevit a fer en el nostre país. I aquesta coincidència en la edat i el temps, alguna lectura ha de tenir.
Zapatero que durant sis anys s’ha cansat de repetir-nos que no retallaria les prestacions socials i que estava al costat dels treballadors, no ho està demostrant, doncs sembla tot al contrari; tant es així que pel carrer la gent està rebutjant la proposta i ja es coneix com “el pensionazo” del que parla IU. Està clara la intenció de que la crisi la paguem els treballadors.
Realment Zapatero, ha perdut el carisma que tenia quan els espanyols el vam conèixer, quan li deien Bambi amb simpatia i esperança. Ara per les raons que siguin, ens està sortint un personatge molt poc creïble, que a més, està atrapat pel desgavell social de la crisi, però també està clarament, en mans de la patronal empresarial. L’obediència presidencial més estricta a la COE no havia quedat mai tant palesa; ells han donat la seva solució.
Els analistes polítics coincideixen en que Zapatero té molt mal futur electoral. El pitjor per ell, és que ara ho diuen també els electors.
Els analistes polítics coincideixen en que Zapatero té molt mal futur electoral. El pitjor per ell, és que ara ho diuen també els electors.
Etiquetas: lobpresalacoe
# entrada de Redaccio : 8:12
Suscribirse a Entradas [Atom]