domingo, 21 de febrero de 2010
Bloc de lletres
Avui encara és sempre
Abans, tot era perfecte: els sentiments estaven clars, el demà era nostre, i els t’estimo, eterns. Jo vivia donant tantes coses per fetes, que fins i tot em sentia culpable per la meva bona sort, quan em preguntaven.
Però ara ja no és com abans.
Un dia, l’amor va decidir marxar de casa, i des de llavors tot és diferent: Ara no sé bé el que sento, ni el que sents. No sé que serà de nosaltres demà, no sé.....hi ha massa coses que no sé. Hi ha tant poc que estigui clar, que no sé que respondre quan em pregunten: què tal?
Malgrat tot, aquí estic, tornant per les nits a la que va ser la nostra casa, amb la sensació de sentir la teva olor, amb el record dels teus llavis, amb un nus al pit, amb el dubte de si et veure demà o mai més. I això m’agrada i m’inquieta, i em fa sentir bé, i dubtar, i pensar massa, em inestabiltza.
I és que feia molt de temps que no vivia al dia, que tenia molt clar cap on anava, com i amb qui, Això ja no és possible, i no puc dir que em alegre tal cosa, però l’únic remei que veig, es treure forces d’on sigui i seguir endavant.
Avui encara és sempre, i demà, encara més.
Cristina
Etiquetas: avuencaessemp
# entrada de Redaccio : 0:24
Suscribirse a Entradas [Atom]