lunes, 9 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
Felip Puig també va acumular càrrecs
Feia tot just un parell de dies que el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va criticar que Anna Hernández, esposa del president de la Generalitat, José Montilla, acumulés setze càrrecs entre responsabilitats administratives i empreses privades. Potser sí, que no hi ha incompatibilitats legals per a exercir tants càrrecs a la vegada, però de segur, la ètica no ho permet.
De tota manera, el que no es pot fer mai, es criticar en els demés els pecats propis; volem dir, que Felip Puig no sembla que fos la persona més indicada per a fer aquesta critica, ja que ell, entre el 2001 i el 2003, va estar conseller de Política Territorial i Obres Públiques, amb un total de 41 càrrecs. En el seu descàrrec Puig, va comentar que els càrrecs que ell havia ocupat eren inherents al càrrec de conseller, i que en aquests moments deuen estar ocupats per Joaquim Nadal, que el succeí en el lloc de conseller al 2003. No deu de saber Puig, que Nadal ara té segurament més càrrecs que ell tenia, perquè hi ha que sumar els de ATM.
Per altra part, des de la Diputació de Barcelona, van aclarir que Anna Hernández només cobra un sou d’aquesta institució, que dels consells d’Administració de les empreses, rep dietes. Bé, escoltin, dona igual rebre una quantitat o remuneració en qualitat de sou que de dietes; és més, si són dietes tenen un tractament fiscal molt més favorable.
Encara que pugui ser legal, la classe política té, en no pocs casos, una acumulació de càrrecs, que ni poden desempenyar adequadament, ni resulta ser transparent el que cobren per ocupar-los, ja sigui per sous o per dietes. Però és que també xoquen amb el “talante”, que tant i tant va pregonar en Zapatero.
En tot cas, la paraula “talante” és sinònim de voluntat. I ara resultarà que aquest Govern, té per tota voluntat política o “talante”, el pujar-nos els impostos per tal de pagar el forat econòmic de l’Estat.
Nosaltres que sempre hem cregut en la ètica, com a norma de conducta recta i moral, pensem que primer s’ha de invertir els diners públics en el necessari, abans que en el accessori, i que mai serà correcte, el pujar impostos als ciutadans per tal de pagar una campanya propagandística de inversions innecessàries, que intentar tapar el forat econòmic. De la mateixa manera, reprovem l’abús de poder que suposa, la acumulació de tants càrrecs en una sola persona, mentre hi ha tanta gent a l’atur.
Feia tot just un parell de dies que el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va criticar que Anna Hernández, esposa del president de la Generalitat, José Montilla, acumulés setze càrrecs entre responsabilitats administratives i empreses privades. Potser sí, que no hi ha incompatibilitats legals per a exercir tants càrrecs a la vegada, però de segur, la ètica no ho permet.
De tota manera, el que no es pot fer mai, es criticar en els demés els pecats propis; volem dir, que Felip Puig no sembla que fos la persona més indicada per a fer aquesta critica, ja que ell, entre el 2001 i el 2003, va estar conseller de Política Territorial i Obres Públiques, amb un total de 41 càrrecs. En el seu descàrrec Puig, va comentar que els càrrecs que ell havia ocupat eren inherents al càrrec de conseller, i que en aquests moments deuen estar ocupats per Joaquim Nadal, que el succeí en el lloc de conseller al 2003. No deu de saber Puig, que Nadal ara té segurament més càrrecs que ell tenia, perquè hi ha que sumar els de ATM.
Per altra part, des de la Diputació de Barcelona, van aclarir que Anna Hernández només cobra un sou d’aquesta institució, que dels consells d’Administració de les empreses, rep dietes. Bé, escoltin, dona igual rebre una quantitat o remuneració en qualitat de sou que de dietes; és més, si són dietes tenen un tractament fiscal molt més favorable.
Encara que pugui ser legal, la classe política té, en no pocs casos, una acumulació de càrrecs, que ni poden desempenyar adequadament, ni resulta ser transparent el que cobren per ocupar-los, ja sigui per sous o per dietes. Però és que també xoquen amb el “talante”, que tant i tant va pregonar en Zapatero.
En tot cas, la paraula “talante” és sinònim de voluntat. I ara resultarà que aquest Govern, té per tota voluntat política o “talante”, el pujar-nos els impostos per tal de pagar el forat econòmic de l’Estat.
Nosaltres que sempre hem cregut en la ètica, com a norma de conducta recta i moral, pensem que primer s’ha de invertir els diners públics en el necessari, abans que en el accessori, i que mai serà correcte, el pujar impostos als ciutadans per tal de pagar una campanya propagandística de inversions innecessàries, que intentar tapar el forat econòmic. De la mateixa manera, reprovem l’abús de poder que suposa, la acumulació de tants càrrecs en una sola persona, mentre hi ha tanta gent a l’atur.
Etiquetas: fptamvaaccarr
# entrada de Redaccio : 8:42
Suscribirse a Entradas [Atom]